Dijous passat, dia 7, Andreu Ramis i Antoni Ginard presentaren el seu llibre Les festes de Sant Domingo, en el context d’aquestes festes patronals de 2008, a Llorito. Allà, a la clastra de llevant, damunt el turonet de l’antic convent dominicà, un col·lectiu nombrós de partforanistes assistírem, entusiasmats, a una litúrgia culta sobre una temàtica lúdica.
Instants per escoltar, per fer memòria, per raonar i estructurar allò que ha format part essencial de l’imaginari dels nostres pobles, una part del qual continua viu, encara, en aquelles localitats que malden per mantenir espurnes vives del passat incorporades a la festa. Permeteu-me que no us parli del llibre, sinó més aviat del significat del llibre com a codificador incomplet d’allò que ha estat i és la vivència anual de la trobada, les olors, els encontres, els llums, les músiques, els sorolls, l’escenificació d’un poble que es disposa a expressar en unes jornades allò que sent i desitja.
El poble s’identifica amb la seva festa, com si per uns instants s’unís al cordó umbilical de la mare terra, en un indret concret, màgic per a cada ésser que ha nascut o ha elegit formar part del col·lectiu. Quan hom transita per les festes populars del Pla de Mallorca s’adona que cada poble, cada festa, és una peça indispensable del trencaclosques de la Mallorca rural que, des de la modernitat més absoluta, elabora un discurs de sintonia amb un passat imprescindible per entendre el futur.
Homes i dones de món, amb rols significatius a la urbs, amb experiències diverses en el camp de les finances, la gestió, els negocis, la cultura o la política, en arribar la festa, en sentir les xeremies, veure sortir els dimonis, olorar l’alfabeguera i participar de les revetles, amb focs artificials nostrats, se senten transportats al seu món real, un microcosmos de sentiments i d’emocions que no necessiten maquillar, ni eregar, ni controlar. Els ambients de festa estan fets perquè l’home comarcal s’alliberi dels seus atavismes, de les seves esclavituds i es desinhibeixi davant la comunitat.
La festa ha estat i serà un espai que permet l’osmosi entre realitat i fantasia, necessitat i desig, observació i imaginació, en definitiva, un moment i un lloc imprescindibles per al futur de la comunitat, com afirmava Pierre Bourdieu en la seva gran obra El ball dels fadrins, escrita com a resultat d’un estudi empíric sobre la societat pagesa del sud-est francès. Una obra sobre el mercat de béns simbòlics de la comunitat. La festa, de fet, és un dels eixos en l’estructura d’aquest mercat.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.