El carrer de s'Alegria

Ahir era el primer dia d’una quinzena en què mos alçàrem a Formentera. Feia uns minuts que havien tocat les set del matí i érem al porxo de Can Marí, a ses Bardetes, observant un sol redó, vermell com una xíndria acabada de xapar, que s’aguantava encara sobre el fil de l’horitzó, tot coronant Sant Ferran de ses Roques. Un espectacle emocionant. Una cigala castenyollejava dins el cossiet d’una camamil·la. Un parell de minuts després, abans que la calor ho paralitzàs tot, li pigàvem cap al Torrent de s’Alga. Deu minutets a bon pas pel camí vell des Cap de Barbaria que es convertiren en un suau trotet gorriner quan faltaven un centenar de metres per tombar a l’esquerra pel carrer de s’Alegria. No em diran que no és un nom preciós? Desconec l’origen de tan encertat bateig, però la passejada és a aquestes hores una festa per als sentits. Si anassis a ulls clucs podries convertir el trajecte en un joc d’olors i remors. Una ardada de coloms alça el vol mentres la dolçor de les garroves madures t’emborratxa durant uns segons. El ronc cotonós d’una torta acompanya aquell tros de camí en què mai no endevinaries en quin costat del passadís hi ha el romaní i en quin la frígola, les flors negres, tot rostit pel sol. El me de les ovelles i els anyells que pastoreja en Pere Gallet, bastó en mà, et distrau un instant de l’olor del savinar que has deixat enrere i el fem dels animals dóna pas al fonoll que creix arran de la pedra seca. El lladruc de tres cans fermats és l’únic ensurt abans d’arribar al racó de s’Alga, deixant enrere un baladre blanc en el patí de la casa pagesa que un raig de sol ha encès en treure el cap per darrera d’un nuvolat. A la caleta de pescadors no hi ha ningú en diumenge, només un conill pasturant a tocar d’una caseta de pedra que mira, alça el nas i es perd dins el tupit brancam d’una savina; l’activitat marinera s’endevina en les rajades que s’assequen al sol i al vent del mar en una parrera prop de l’aigua. De tornada, un parell d’indiots reials ens surten al pas, lluents, i escometem el final del camí de s’Alegria, que fa una lleugera pujadeta. Les vinyes tot just comencen a groguejar i la pols encara no ha esmorteït els colors, senyal que aquest estiu és menys invasiu que altres. Aquest ha estat el nostre ritual de benvinguda a l’illa, després d’un tranquil viatge de Barcelona a Eivissa en ferri al costat de mitja dotzena de joves italians que entre conyes es passen "L’espresso". Contra pronòstic, Formentera no està a rebentar i naltros vessam d’alegria. I encara no hem anat pel món a la cerca dels amics per fer alguna paella i algun peixet al forn i per veure algun dels concerts de les festes de Santa Maria, Festes de la Terra. Me’n vaig de platges. Bones vacances!