Els noms de les coses, dels llocs i de la gent, l’antroponímia i la toponímia, també són assetjats pels despropòsits. Fruita del temps. El posar nom és un dels elements més bells en la personificació d’homes, dones i llocs. Els patronímics –Joan, Catalina, Pere, Margalida, Antoni, els més corrents en els rànquings antics, ara rodejats pels Mustafà, Vanessa, Ivan, Sheila…– marquen la història de les famílies. Com també marquen el territori els noms dels llocs, dels microtopònims –un avenc, un cingle, una coma, un coll, una penya…– als macro, d’Amèrica (Amèrica per mor d’Amerigo Vespucci), fins a Mallorca (de Maiorica, la major d’un grup d’illes). Escric amb el bec de Ferrutx davant, formosa figura geològica, en toponímia també es configuren estrats. A les Balears hi ha noms preromans (Eivissa, Maó, Inca, Sóller, Artà…), llatins (Palma, Pollença, Costitx…), mossàrabs (?), berbers, àrabs (Algaida, Binissalem…) i, la gran majoria, catalans, designant milers de llocs concrets (sa Pobla, Sant Joan, pla de l’Enzell, es Vedrà…). Hi ha noms intel·ligibles, com la cova del Drac, però hi ha també topònims "foscs", mals de desentrellar en el seu origen, també fòssils, hereus i testimonis de l’antigor (es Cibollar de s’Albufera, de cipolla, que volia dir ceba). Damunt aquesta xarxa riquíssima, s’hi espargí el maltractament de la denominació castellanitzadora i dels topònims mals escrits –Casucha per Carrutxa, o Lluchmayor per Llucmajor. Una primera fita fou la correcta denominació, tasca més o menys resolta (recorden el "retornar-vos el nom de cada cosa" d’Espriu?), no sense croades de darrera hora, com la i d’Andratx, o l’andanada fictícia reclamant Mahón en lloc de Maó, o el rebuig d’Eivissa, que encara és Ibiza als calçons dels jugadors del Mallorca, per motius turístics, vaja, vaja...
Aquests darrers anys una allau de topònims nous s’ha ensenyorit dels nostre territori, és la neotoponímia. Sobretot a vorera de mar. En posaré uns exemples. Milers de bars, restaurants, hotels i apartaments turístics esdevenen guia i referència dominant amb noms sense massa gràcia: Hotel San Francisco, Bahía Palace o Los Milanos, tant se val. I a més, centenars d’urbanitzacions (Shangri-La, La Siesta, Bellevue, Porto Cristo Novo i Palmañola –la meitat de Palma i Buñola–), nous establits, amb els seus corresponents carrers (de Calle Pulpo a Calle La Pinta, alguns normalitzats fa poc). Fou una feina de recerca agra i desagraïda, però necessària, que vaig fer fa anys. N’hi ha més encara. Polígons industrials: Polígono de La Paz i de La Victoria, franquistes les dues, rebatiats més tard amb el nom de les possessions que massacraren, Can Valero i Son Castelló, també amb els seus vials, Gremi dels Selleters, Gremi dels Boneters... Antoni Ginard desenterrava amorosament de davall l’asfalt i les fàbriques els topònims que formaven part de sa Indioteria. Per paga Son Moix ("Moics" per als locutors castellans) ara és l’Ono-Estadi. Josep Noguerol em contava que un home d’edat li deia el nom del sementer de ses Jonqueres, tot assenyalant amb un dit la bandereta d’un forat d’un camp de golf; tasca dificultosa la de desenterrar noms de davall hectàrees i hectàrees de "hoyos", "greens" i "bankers" sembrats damunt pletes i garrigues. Llocs tradicionals esborrats per aquesta substitució lingüística. També ha passat al Campus Universitari, un centenar de quarterades urbanitzades, ara amb Facultats, edificis com el Guillem Colom i caminals com el de sa Dragonera. Aquí volia arribar, després d’aquesta perorata. Observava el campus durant un examen, dues parelles davall els lledoners que s’hi besaven, un grup parlava a les taules davall els ficus benjamina del Turmeda, un feia córrer un ca, dos es passaven apunts, els d’infermeria embenaven ferits en un simulacre. Pensava que s’havia generat una concentració de gent jove amb passions i sentiments més enllà de l’acadèmia i les tesis doctorals, a un espai –la font de la Vila– que ja el rei En Jaume havia conegut. Gent jove que se cerca i es retroba als bars i menjadors discutint amb força, ajaguts quan fa sol, amb pressa quan arriben tard, baixant del bus 19, amb ràbies contra els professors per una assignatura suspesa, festes, torrades, manifestacions. Ara un grup d’alumnes ("9s geògrafs", P. Fidel Castro, Tòfol Ferriol, Eduard Sala, M. Magdalena Mascaró i Miquel Ginard) han presentat una comunicació titulada: Neotoponímia al campus de la Universitat de les illes Balears. Malgrat que tot tengui nom, popularment podem ser coneguts amb un malnom. Al meu poble la plaça Nova ho és a desgrat de ser, també, la plaça del rei Joan Carles, com a Palma la plaça del rei és la de ses Tortugues –per quatre animalets que aguanten un obelisc–. També a la plaça del Cardenal Reig, que és per tothom la plaça del Supositori, com hi ha la plaça del Tub, la de ses Columnes o a Ciutadella –per uns– la plaça des Cagarro… què hi farem. Ja en l’antiguitat això existia, els diversos "Cavalls Bernats" de la nostra geografia no són sinó adaptacions pietoses de "Caralls armats": roques que pareixen grans membres masculins enravenats.
Els "9geògrafs" han arreplegat la toponímia popular del campus, batiada amb la frescor i la gràcia que tenen els joves. "Polacolàndia": l’edifici Ramon Llull, pels nacionalistes, majoritaris allà; Edifici Guillem Colom: "Burger King", és on hi ha les rates vives i mortes per als experiments; Edifici Anselm Turmeda: el dels "frikis", hi ha els informàtics; El Jovellanos: la "Pijoteca", "Sa Terminal", pareix un aeroport. o el "Hawaianos", per semblança fonètica; el Guillem Cifre: "allà on ses nines guapes" (no poden ser més explícits); el Multiaulari: "es Contenidor, Son Banya, Quatre llaunes, Treblinka"; s’Arxiduc: el dels "pingüins" –els estudiants d’hoteleria van uniformats–; Cas Jai: la casa de "la pichina", per la pintada "Vamos a Nadal en tu pichina"; les llacunes de depuració d’aigua: "s’Albufereta o es Gorg Blau"; el monument de l’entrada: "sa Sardana" o "a l’estudiant desconegut". I així més de cent. En realitat no és més que el reapropiament d’un espai. Noms nous sobreposats als altres, configurant estrats. Més enllà que Tomeus i Margalides siguin substituïts per Jonathans i Samanthas, o que els llinatges més freqüents a les Balears acabin amb z, Fernández o González (un temps es catalanitzaven: Piris era Pérez, Ximenis era Jiménez, Gomis era Gómez...), molt més enllà de la pèrdua de respecte a la toponímia clàssica per urbanitzadors i hotelers, bé podem fer una rialla amb aquests noms de llocs d’arrel populista, que acaben fent tala dels altres.•
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
I no oblidem la plaça del TUBO, Ciutat Jardí, Sometimes, Bahia Azul, Bahía Grande, etc. Els nostres noms desapareixen. Talment com nosaltres, els mallorquins