PRIMERA PASSA
Dona Maria Antònia recordava la infinitat d’arracades i braceroles que li regaleren quan va combregar. De manera que no va dubtar ni per un moment com havia d’ésser la festa del vint-i-cinquè aniversari del parlament balear. Quelitas amb sobrassada per a la claca, i un detall de can Piña Grau per als set presidents i la presidenta que han presidit, fins ara, la institució.
Què compram...? –va consultar-li el cap de protocol.
Per als presidents, una agulla de corbata –va respondre la Presidenta.
I per a vós? –va demanar el cap de protocol.
Qualsevol cosa que no desentoni –va respondre la Presidenta–. Te’n recordes d’aquell collar bo de set voltes que portava na Gene Tierney quan va rebre en Victor Mature vestit de soldat romà a Sinuhé el egipcio...?
L’altre dia li’n vaig veure un a la Gran Cristiana –va comentar el cap de protocol.
Idò igual –va afegir la Presidenta–. Però amb una volta més.
SEGONA PASSA
El cap de protocol va comprar el collar on li havia dit Dona Maria Antònia; i les set agulles de corbata a en Mitja Pela, un gitano que viu com viu pels entorns de Pere Garau.
Si són d’or, mestre, les agulles...? –explicava al cap de protocol– I ara no veu que són del color de l’olanyi...? I em doni les pàfies que vulgui, jo no poso preu...
Seguidament, el cap de protocol, va procurar aconseguir vuit carrosses. No va ésser fàcil. Va visitar els Trullol, els Espanya, els Chacón i d’altres. I el vehicle més antic que va trobar va ésser una Vespa. Finalment va localitzar a ses Enramades el senyor Nosferatu i li’n va cedir tantes com volia, de carrosses, totes estirades per cavalls negres i ornades profusament amb corones de flors metàl·liques i de paper.
TERCERA PASSA
El senyor Nosferatu també va contractar la Filharmònica Porrerenca. Ell obria el seguici. A continuació desfilava la banda interpretant la Marxa Fúnebre de Beethoven i darrera, en teringa, les vuit carrosses amb la personalitat homenatjada corresponent envoltada de corones. En travessar la Plaça Major, un senyor va treure’s el capell.
M’admira el respecte del poble a les institucions! –va exclamar Jeroni Albertí.
Doncs jo vénc de Pennsilvània –va comentar-li el menador–, i aquest és un costum molt estès.
Prop de Cort dues beates se senyaren. Se’n feien creus del que veien.
Jesús, Bon Jesús...! –va exclamar una– Vuit carrosses de morts en teringa!
Des de l’explosió del revellí del Camp Pelat, no s’havia vist res igual a Palma! –va respondre l’altra.
LA CLACA
El cap de protocol va fer gestions perquè les agrupacions de la tercera edat acudissin a l’acte. Però ni flowers! Finalment, amb la promesa d’obsequiar–los amb un gelat, va aconseguir ginyar un matrimoni de badocs.
I la claca...? –va demanar Dona Maria Antònia tot just va baixar de la carrossa.
Són la parella que ocupa el tron de Jaume de Mallorca i d’Esclarmunda de Foix –va informar-la el cap de protocol.
Va justificar-se:
Han vingut de Ciudad Real amb l’Inserso. O els deixem seure on s’han assegut o prenen els atapins...
LA CERIMÒNIA
Al saló d’actes hi ha les vuit personalitats condecorades, el matrimoni manxec i Miquel Nadal que havia arribat del cel.
Miquelet, per a tu no n’hi ha, d’agulla de corbata –va dir-li Dona Maria Antònia–. Així que ja pots partir a fer el moscard amb l’avioneta.
Va guaitar al carrer per una finestra, Dona Maria Antònia. Era buit.
Comencem l’acte –va ordenar.
Aleshores quatre de les personalitats homenatjades es situaren enfront de les altres quatre com si es disposessin a iniciar el Ball de Bastons. Es repartiren els obsequis.
"Y el helado...?" –va demanar la senyora manxega.
Aplaudeixin! –va ordenar el cap de protocol.
Aplaudiren. I atès que eren manxecs, Don Juanito va interpretar que els aplaudiments eren per a ell. No endebades ha denunciat la marginació de la llengua castellana a les escoles balears.
Sobrevolava l’Almudaina, Miquel Nadal.
El carrer és ple de guàrdies civils que vénen cap aquí! –va anunciar.
Algun de vosaltres ha deixat el cotxe mal aparcat –va comentar Dona Maria Antònia per llevar ferro a la situació.
Però encara no ho havia dit i al saló d’actes sols quedava la parella manxega amb el gelat.
Ses Excel·lències homenatjades havien sortit per la porta lateral que va emprar el rei moro en la seva fuita.
El primer a arribar a la punta de la Riba va ésser Maximilià Morales. Alenava espès.
Amb els guàrdies, poca broma –va dir a Tribulete–. Un amic et regala un corralet de gallines i t’encolomen la mort d’en Berga.
Els altres presidents no li respongueren.
A una cornucòpia de l’Almudaina, Dona Maria Antònia admirava el collar de vuit voltes que lluïa al coll.
I al carrer, ningú.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.