Un altre Primer de Maig sense que la consciència d'assalariats condueixi a sentir-se part d'una classe social amb problemàtica comuna per la qual s'ho paga lluitar conjuntament. Els problemes hi són i s'enumeraren en els discursos oficials: la precarietat, la xenofòbia, la desigualtat, l'especulació que ens fa captius d'hipoteques immorals, la deslocalització d'empreses que cerquen l'explotació còmplice d'empresaris i de polítics sense manies... Problemes que ens afecten però pels quals encara no hem vist en els sindicats -ni en cap altre tipus d'organització- la força per afrontar-los. Som una societat individualista i d'això se'n aprofiten els que multipliquen els beneficis mentre redueixen sous i plantilles. Altre temps, el sindicat era la força dels que individualment no en tenien. Ara, també. Falta la capacitat de cercar solucions comunes a problemes comuns i deixar de banda la trista competència entre «putejats». Vénen temps difícils en els quals, com sempre, molts ho passaran magre perquè uns pocs engreixin massa. Potser no serà el moment de reivindicacions màximes però això seria si quan venien ben dades hagués estat possible, i tampoc. No sé si són els sindicats adequats però sí que la sindicació és l'única solució possible.
M'hauran d'explicar millor els arguments que sustenten la necessitat de fer doblatge a Mallorca d'una pel·lícula de la qual no s'ho paga ni recordar el nom. Dimecres passat, després de fer-ne publicitat de gran esdeveniment, la nostra IB3 ens serví una pel·lícula prescindible en la història del cine mundial. Hòsties a tord i a dret i una trama apta per a qualsevol agrupació de neurones, per molt minsa que aquesta fos. Realment hem de gastar doblers en doblatges de tan curta volada? És aquest el model de servei públic que esperàvem? Potser el monstre creat ha de menjar cada dia i l'estómac, quan és ple, no demana de què. Però aquest no és un argument per a fer país o, almanco, el país resultant no s'assemblaria a qualsevol idea somiada. En un país que no va mancat de versions doblades al català -té totes les que surten de les millors factories que en aquest moment existeixen- caldria fer un esforç per anar més enllà i no més enrere. Si la vocació d'aquest immens forat econòmic és aconseguir audiència sense més, dubt que la pel·lícula de Van Damme fos l'adient per l'experiment empresarial (en el fons tot es redueix a això) d'un nou model de doblatge. Sé que és massa agosarat demanar que la televisió es posi al servei del país en un moment en què es debat, amb tota la consistència que poden debatre el nostres polítics, la necessitat de tenir ciutadans capaços de competir laboralment en un idioma estranger, especialment l'anglès. S'omplen la boca de trilingüisme però no gosen dedicar a aquesta finalitat les minses audiències que pot aconseguir IB3 en un espai saturat de competència. Tots els europeus no angloparlants que tenen bones habilitats amb l'anglès viuen en països on el costum és veure les pel·lícules en versió original subtitulada. En el nostre país, on l'anglès gelosament es manté com a patrimoni de la minoria, aquesta seria una aposta tan agosarada com seriosa de canviar la inèrcia de paraules buides i grans projectes pedagògics més buits encara.
ferranaguilo@ono.com
