«L'espatllera!», reclama el mestre ferrer. "L'espatllera!", respon l'ajudant en el moment de lliurar-la-hi. «La colzera!», diu l'un. «La colzera!», repeteix l'altre, mentre la hi atansa. I així: el ferrer demana i l'ajudant obeeix, sol·lícit. Vesteixen de guerrer, Carlitos Delgado. Continuen. «La manyopla!», diu un. «La manyopla!», respon l'altre. La cuirassa...? La cuirassa! Les genolleres? Les genolleres! Els guantellets? Els guantellets! Els guardabraços? Els guardabraços! Els cuixots? Els cuixots! Les gamberes? Les gamberes! Les sabates ferrades? Les sabates ferrades! La cota de malla? La cota de malla! El capmall? El capmall! La bavera? La bavera! La gorgera? La gorgera! El casc? El casc!

«Feina feta té bon aire!» -exclama el ferrer, tot contemplant Carlitos Delgado dins una llauna. I afegeix: «ara, el cavall».

«L'ase» -el rectifica, l'ajudant.

«Idò l'ase» -admet el ferrer. I comencen: el pitral, l'arçó, el gambal, la sobrecingla, el fre, la sella, el protector metàl·lic del front...

El ferrer i l'ajudant contemplen l'ase endiumenjat amb admiració. S'adrecen a Carlitos Delgado.

«Ja pot estar content el senyor batlle -afirma el ferrer-. Entre l'ase i vós portau més llauna que els timbals d'en Machín».

Rosa Puig, amb sou a càrrec dels contribuents de Calvià, fa de secretària d'organització. De manera que ordena que entrin a la clastra de Son Mas els pares curiae i els primi palatii, tots ells, també, força ben remunerats pels calvianers. N'hi ha un fotimer. I cobren una gratificació anual que oscil·la entre els cinquanta i els setanta-cinc mil euros.

Els portaveus dels uns i dels altres són Joan Thomàs i Jorge Campos.

Els pares curiae, d'acord amb la Cançó de Rotllan, són els vassalls que auxiliaran Carlitos en qüestions legals en el congrés del Partit Popular del juliol proper. Tanmateix, Joan Thomàs ha dit que si en un moment determinat no hi ha ningú per anar a cercar pinxos a la taverna, hi va ell i, de pas, es clava dos dits d'anís amb aigua. És a dir, una palomita.

Els primi palatii són, entre els vassalls al servei del batlle, els més influents. Són els que s'encarregaran de fer passar per l'adreçador el coordinador del congrés, l'anterior conseller d'Ensenyament i Cultura, Francesc Fiol.

Tot i el seu esforç per reduir el català als àmbits que li són naturals -és a dir, algunes entrades de gratacels de Nova York freqüentades per la intel·lectualitat balear i l'encontre poètic de Cala Murta-, Fiol ni tan sols va aconseguir el reconeixement estatutari de sa llengo baleá. A posta Jorge Campos ha manifestat la seva intenció de parlar en nom dels primi palatii.

En el pati de Son Mas, Rosa Puig dóna ordres. Els pares curiae i els primi palatii tenen la missió de fer entendre amb paraules, als congressistes, allò que l'armadura del batlle de Calvià posa en evidència. És a dir, que Carlitos Delgado acudeix al congrés en peu de guerra i amb la intenció de deixar Madame Rosa en xoquins. De manera que, en el moment que Carlitos baixi de l'ase per presentar els avals que l'autoritzen a aspirar a la presidència del Partit Popular, tant els pares curiae com els primi palatii interpretaran La monda de la rosa, el duo de Sagrario i Catalina a La rosa del azafrán. Rosa Puig, que en la seva condició de Filla de Maria té experiència en cant coral, dirigeix l'assaig.

Els pares curiae: «De mondar mucha rosa/ yo no me alabo,/ porque no tengo novio/ que tire el clavo...!»

Els primi palatii: «La rosa del azafrán/ es una flor arrogante/ que brota al salir el sol/ y muere al caer la tarde...!»

Els pares curiae i els primi palatii, alhora: «La rosa del azafrán/ vestida está de morado/ y tiene el tallo pajizo/ y el corazón encarnado...!»

L'assaig ha sortit perfecte. Tan aviat com acaba, el ferrer i l'ajudant alliberen de les llaunes Carlitos Delgado.

«Me solidarizo con las sardinas -declara el batlle en desfer-se de la ferralla-. 'Jolines qué pasada si las llevan en lata desde Santurce a Bilbao...!»

«No viatgen enllaunades -li aclareix el ferrer-. Viatgen dins un cove de peix».

«'Ah! -diu Carlitos Delgado- Pues decidido: yo, al congreso, en Rolls-Royce».

No vol replicar-li, Rosa Puig. Discutiran els detalls més endavant. Ara és el moment d'aprofundir en els assaigs.

«Mañana repetimos» - comenta Jorge Campos.

«Cobrarem dietes?» - demanda Joan Thomàs.

«Seguro» -li respon l'altre.

Llorenç Capellà, escriptor