És normal i humà que la cúpula i els alts càrrecs del PSIB-PSOE tinguin darrerament la moral pels niguls. Zapatero ha guanyat les generals. A les Illes els socialistes es convertiren en el partit més votat per primer cop en un quart de segle. I, dins l'àmbit de la batalla política balear, el PP està embolcallat en un un enfilall d'escàndols que l'han descomposat, per ara, a l'hora d'intentar ser una oposició digna de tal nom. És normal que els socialistes vagin més inflats que un zepelí. Però els arbres d'una bona conjuntura no han de fer perdre mai la perspectiva del bosc. I per entendre què és un bosc convé cercar un punt de mira elevat i que permeti mirar cap a davant i cap a enrere.
Fa un any Antich es convertí en president del Govern. Francina Armengol, en presidenta del Consell, i Aina Calvo, en batlessa de Palma, gràcies a una aposta molt forta d'Unió Mallorquina, que decidí apostar per l'esquerra i per dur el PP a les tenebres. Donar tantes presidències al PSIB-PSOE ha comportat tensions internes i sacrificis per a la gent de Maria Antònia Munar i de Miquel Nadal. Ara, per agraïment, haurien de ser els socialistes aquells que demostrassin generositat i no prepotència cap a UM. Segur que serà així i que l'actual «febre de la victòria» s'apaivagarà amb el pas dels mesos, l'experiència i el seny. Tinc la impressió que alguns alts càrrecs d'UM se senten ara una mica decebuts. Veuen com el conseller Carles Manera s'ha convertir en més aferrat que una pegellida i que els costa molt tirar endavant els projectes prevists. Veuen també com el ministre Solbes ja diu que el finançament a les autonomies serà mínim. És hora que Antich reaccioni perquè UM se senti a gust dins aquest canvi polític que fou possible gràcies a ells. Això és responsabilitat d'Antich. A ell correspon engreixinar la nova maquinària perquè no s'embossi. Per això és el president: per trasmetre il·lusió concòrdia i respecte.
