Un error el té qualsevol però una política errònia és la que va fer possible l'encadenat de suposats errors pels quals ara demana disculpes el PP de Balears. A més, i em sap greu contradir els portaveus populars, la contractació del senyor Vidal no va ser un error sinó un agraïment. Un altre. Perquè la política del fugat Matas era deixar que els seus estassin contents i, per això, els col·locava en taifes sense llei ni control. Entre els seus, faltaria més: la família. La cunyada ficada amb calçador a Sa Nostra quan aquesta era part del botí a repartir-se pel clan zaplanista i gratificada amb un lloc a Bitel perquè a la caixa d'estalvis la feren fora sense gaire enrenou. La pregunta que tothom es fa és ben senzilla: la descoberta de reiterats «errors» comesos en l'època matista seran el fil que conduirà la Justícia cap als responsables vertaders, els esglaons superiors d'aquesta utilització de la política per a l'enriquiment particular? La resposta, aquesta vegada, no podem confiar-la al següent capítol, com en les telesèries, perquè les noves entregues d'aquest vergonyós culebrot només seran capítols aïllats, historietes divertides de cobdícies, sexe i drogues (com tots els culebrots). Qui esperi un llargmetratge clàssic amb un desenllaç final, previsible i amb músiques in crescendo, que canviï de canal i, si pot ser, que cerqui les ones d'importació, de nord enllà, on diuen que la gent és neta i noble, culta, rica, lliure, desvetllada i feliç!

Aquí ens queden els reality shows de pornografia sentimental i sense manies. Sabrem d'humiliants compravendes de cocaïna amb doblers públics despistats. D'amants a la força i de gent amb força amants. De les targetes de crèdit més ràpides d'aquesta tribu de vaquers travestits de sheriff. De la seva nul·la predisposició a la comptabilitat transparent i a les compres a canvi de qualque cosa substancial. De mangarrufes fiscals amb empreses fantasmagòriques. I de silencis còmplices de tota una guarda d'amnèsics pels quals la memòria podria costar-los la feina. Hi haurà noves estrelles del couché i desconeguts actors elevats a la popularitat de les portades. Però em sap greu confirmar-vos que tot serà d'allò que se'n diu sèrie B. Cap estrella, cap top ten. Poc glamour i menys classe.

Però serà entretengut. Un entreteniment fugisser d'aquells que permeten la becada sense por a perdre's res d'important, cap enrevessada trama d'impossible despistada. Som a l'era del fast food i del low cost i no s'albirà ni un Ferran Adrià ni un Saint-Exupéry devers les administracions de justícia o d'hisenda que ens obliguin a fixar els ulls en la pantalla, temorosos de perdre'ns una seqüència. Podem becar tranquils. Tant com hi dormen els que se saben folrats i impunes perquè qui els ha folrat pot tapar qualsevol bocamoll descobrís la policia. Han jugat tan fort que el sistema mateix és qui els protegirà perquè, de caure un, caurien tots. No es mouen fortunes en concessions, en projectes milionaris que deixen sucoses miques, sense que financeres, fedataris i juristes hi participin amb remunerat sigil. No tots, és vera, però suficients com per assegurar que la seva caiguda faria trontollar el sistema. I el sistema, encara que ens faci empegueir, som tots. Quina vergonya.

ferranaguilo@ono.com