Des de fa una setmana, el Molinar surt als mitjans de comunicació cada dia. Tots els que hi vivim (més de 7.000 persones) hem de veure dia rere dia com tot Palma deu pensar que som poc civilitzats, cridaners i uns insolidaris.

És cert que no ens oposem a la instal·lació d'un servei d'assistència per a gent necessitada, un lloc on poder tenir les seves pertinences i anar a dormir cada vespre. Potser, algun dia, jo mateixa o algú de vostès que ara llegeix aquesta carta, i que quedi clar, no ho desitj a ningú, podem ser usuaris d'un centre com aquest. De totes maneres, el fet de no oposició no comporta un suport, i molt manco, sense condicions. També és cert que pensam que el tinent de batle Eberhard Grosske no ha tingut gens de cura amb aquest tema. S'ha fet de pressa, sense pensar.

El primer de tot, pensam que haurien d'haver informat la gent com es durà a terme el trasllat. Senyor Grosske, no es pot canviar d'opinió cada vegada que vénen maldades. Això només pot crear una alarma social que és el que patim ara al Molinar.

Abans de sortir al mitjans de comunicació, s'ha d'haver estudiat totes les alternatives possibles.Això també serveix per a les entitats que actualment es manifesten cada dia en contra. No es pot alarmar d'aquesta manera els veïns.

El dia 7 d'abril, a Vogar i Ciar, férem un col·loqui informatiu. Vàrem convidar un antic treballador de Can Pere Antoni, que ens va explicar molt bé com és la instal·lació. A continuació, els presents vàrem poder expressar les opinions. I també fer unes preguntes: senyor Grosske, segur que no hi ha un lloc més adient per recol·locar provisionalment la gent usuària de Can Pere Antoni? Que no comporti una inversió tant gran? Ni un desplaçament diari dels usuaris cap a Ciutat? Un lloc més a prop dels menjadors que han d'emprar cada dia?

Tanmateix, també quasi bé tots els presents digueren que la gent del Molinar ha de ser solidària. Que no podem rebutjar ningú només perquè no té la sort que tenim els que vivim al Molinar. Rebutjar només perquè no ens agrada el seu aspecte... Que no és correcte sortir al carrer amb les pancartes que hem hagut de veure cada dia. I sobretot, que no es pot consentir aquest ús (jo diria abús) dels nins i nines del barri duent a capçalera de manifestació uns escrits insultants, alguns, que ni tant sols entenen. Es varen dir moltes més coses, però el bessó és aquest: ser solidaris.

Per acabar: després de 16 anys de govern del PP a Cort, el Molinar continua amb les mancances: no tenim una Unitat Bàsica de Salut en condicions. El que han fet.... és una vergonya! No tenim un Centre Social per a totes les entitats del barri. L'antic regidor d'Urbanisme ens va prometre un espai a Can Salas. Ni tenim una escoleta per als nostres infants, ni un centre de dia per als nostres majors... Tenim una escola insuficient per a tota la població infantil juvenil del barri. No tenim un centre perquè la gent jove del barri pugui trobar-se i fer activitats. No tenim un espai obert on poder anar a fer un partidet de bàsquet, de futbol sala, del que vulguem. L'antiga pista del Molinar l'han deixada caure. Quan la tornaran a aixecar? I Son Parera? Les pistes no es poden emprar per deficiències.

El bus és una reivindicació antiga, però continua sense solució.
El poliesportiu que tenim devora l'escola és massa petit, no es pot fer qualsevol disciplina esportiva, ni tan sols hi ha grades.I el trànsit? I els accessos al Molinar quan tinguem la famosa façana marítima?Hi ha tantes coses que no tenim... Per això sí que val la pena manifestar-se. No ho troben?

Catalina Pons, presidenta Associació Vogar i Ciar.
El Molinar.