Sobre un article de Ferran Aguiló

Sr. Ferran Aguiló. Seguesc habitualment la vostra columna al Diari de Balears, però en la del dissabte 5 d'abril m'hi sobra una mica de demagògia. No dic que algun dels dirigents del Sindicat Mèdic no en vagi sobrat, també, de demagògia. Tanmateix, això no fa més injustes les seves reivindicacions, ni justifica rebatre-les amb la mateixa moneda. Som metge de la sanitat pública, orgullós de la meva professió i de l'àmbit on l'exercesc, i sense intressos en la medicina privada. No cobr ni més que el president Zapatero ni més que la batlessa Calvo (quina boutade!), i a diferència d'ells m'he de passar un bon parell de vespres al mes de guàrdia, sense dormir, essent el responsable sanitari en primera instància d'una part considerable de la població de Mallorca, sense lliurar al dia següent, i cobrant l'hora molt per davall del que cobra qualsevol treballador no qualificat que no s'ha hagut de passar la major part de la seva vida estudiant i examinant-se. Sigui com sigui, les demandes de millora que es plantegen en aquest conflicte no són en absolut només econòmiques, sinó que globalment fan referència a condicions de feina i de millora del servei als pacients. Una mica més de rigor.