Mai no oblidaré aquelles cares. Era el juny de l'any passat a l'hotel Palas Atenea de Palma. Ara que ho record, hauria pagat entrada per veure l'espectacle, molt millor que un Oscar de Hollywood un diumenge horabaixa amb crispetes i Coca Cola. Els dirigents del PP, sobretot Rosa Estaràs, Catalina Cirer i José María Rodríguez, semblaven la família de Ben Hur el dia que se l'endugueren a galeres. Estaven tan eixorats i esmaperduts que feien passar pena de bon de veres. Amb això, davant els periodistes, comparegué el més gran actor que ha produït Mallorca des de Fortunio Bonanova en els anys vint. Un Jaume Matas amb la rígida i cínica expressió de Cary Grant

proclamà que deixava la política i que partia cap als Estats Units a fer feina a una empresa privada. Mai no s'havia vist una cosa igual en la política europea. Encara no estava constituït el Parlament balear i el PP tenia temps per negociar amb UM. Però Matas ni volia negociar, ni continuar al capdavant de la presidència del partit, tal com li havia implorat Rajoy, ni molt manco ser el cap de l'oposició. Deixà tirada tota la tropa i partí cap al Potomac per posar-se a les ordres de l'empresari a qui havia concedit el palau de congressos i un hotel a primera línia de la façana marítima (també en toma i en refà un altre a la protegidíssima zona de Formentor).

I així quedà el PP aquell dia del goodbye, igual que el personatge que fa de productor cinematògràfic a la pel·lícula El Padrí (primera part), que un matí es desperta i es troba dins el llit el cap decapitat del seu cavall favorit amb la sang viscosa envaint-li els llençols de seda i tacant-li el pijama. Així ha quedat el PP balear després de la fuga de Matas. No és estrany que ara estiguin més embullats que la Bounty intentant travessar el cap d'Hornos amb el vent en contra. No és estrany que es comencin a barallar com moixos i que ja hi hagi amenaces de presentar diverses candidatures. Rosa Estaràs, l'actual presidenta, va ser digitada per Matas, a qui fou radicalment fidel durant més d'una dècada. Com pot fer creïble ella el continuisme del cavall decapitat? I per contra, com pot encarnar el trencament amb un passat que és ella, sempre devora Matas? En aquestes circumstàncies és de pura lògica que Font, Cirer i Rodríguez s'avalotin. No és una qüestió d'ambició política, sinó de salvar els mobles, d'autèntica supervivència. La gent està espantada davant tanta Marabunta. Després de l'escàndol De Santos, que perdé el cap mentre tocava el piano i exercia de Sam de Matas dins Cort durant quatre anys, aquest partit necessita mà de metge. Fa falta una renovació quasi completa. Si Estaràs es tanca i s'encastella, igual que doña Urraca a Zamora, ja es poden acomiadar de ser alternativa de poder al Pacte a les autonòmiques del 2011. El cos sense cap els ha fuit a Amèrica; Sam s'amaga per devers Madrid i els escàndols de llogar cadiretes poden ser aviat una traca inacabable.