L'estiu de l'any passat es va produir un fenomen sorprenent: de cop i volta, a les distintes comunitats autònomes, es varen efectuar declaracions de persones vinculades a les grans empreses de la comercialització alimentària que insistien en la imminent pujada dels preus dels productes bàsics. El caràcter orquestrat d'aquelles declaracions era evident i ja aleshores posava sobre la taula la naturalesa poc transparent del sistema alimentari vigent. Ni els preus havien pujat en el moment de les declaracions ni els increments dels preus dels cereals i de la llet els podien justificar. El que s'estava fent era preparar el terreny per la puja acordada en els despatxos. Era clar que es posava en marxa una operació especulativa per aprofitar les circumstàncies i consolidar els marges econòmics dels sectors més ben posicionats.

Ara la Comissió Nacional de la Competència (CNC), a instància de les associacions de consumidors, està investigant. Els consumidors estan preocupats. Segons sembla hi ha indicis que les pujades dels preus no reflecteixen els augments reals dels productes bàsics sinó que els multipliquen. La FIAB (Federació d'Indústries Alimentàries i Begudes) està en el punt de mira de la CNC i, al seu costat, les associacions patronals de farines i sèmoles, gelats, panificació i pastisseria, xocolata i derivats del cacau, pastes alimentàries, salses i productes preparats, indústria del pollastre i de l'ou.

La repercussió pública d'aquesta denúncia ens pot dur a una idea errònia: pensar que la indústria agroalimentària en el seu conjunt ha dut a terme una actuació adreçada a alterar els preus. Anem per parts: la indústria alimentària (amb un 17% de la producció industrial) és la principal indústria manufacturera arreu de l'estat i arreplega 31.824 empreses, més del 90% d'elles de caràcter familiar. Aquest teixit agroindustrial pateix una situació difícil a causa de la pressió de les grans corporacions i les exigències de les cadenes de distribució d'aliments. Es pot dir que aquestes empreses pateixen la situació al mateix nivell que els consumidors i els agricultors.

En parlar d'alimentació no podem obviar el caràcter concentrat de les baules bàsiques de la cadena: la producció i venda de subministres (llavors, fitosanitaris, fertilitzants, combustibles...), la comercialització internacional de grans (Archer, Daniels-Midland, Cargill...), la gran indústria dels aliments processats (Nestlé, Unilever, Kraft...) i les xarxes de distribució (grans superfícies). A cada un d'aquests nivells hi ha un reduït grup de firmes que controlen la major part del negoci. Només aquest club selecte té capacitat de decidir sobre els preus. Es podria pensar, en una anàlisi fàcil, que els pagesos i les petites empreses agroalimentàries s'estan enriquint, però l'evidència dels fets indica més aviat el contrari. La debilitat dels productors -igual que la dels consumidors i de la majoria de la indústria alimentària- és enorme.

L'altra qüestió és si la puja és una simple especulació o té causes reals. I la resposta és que les causes són ben reals. L'especulació descansa sobre una situació que tira -i tirarà més encara- els preus cap amunt: la forta demanda mundial (accés al consum massiu de la Xina i l'Índia), l'encariment del preu dels combustibles, els efectes agronòmics del canvi climàtic i el foment dels biocombustibles. Ara mateix pareix que és l'arròs el producte bàsic que inicia una pujada espectacular. Sobre aquestes bases s'hi afegeix l'especulació, però només com la cirera que culmina el pastís.

La crisi dels mercats alimentaris no deixa de ser un aspecte més de la crisi energètica. El que preocupa és que els centres de decisió internacional es tombin a favor d'una sortida basada en l'armamentisme, la nuclearització, els biocombustibles i els transgènics. L'agressió ambiental s'intensificaria i per justificar-la s'apel·laria a la necessitat prioritària d'alimentar la humanitat. El sistema alimentari i energètic necessita amb urgència un replantejament basat en criteris de justícia i sostenibilitat.

Hi ha una opinió creixent en aquest sentit i serà necessari tenir-la en compte.