N'hi va haver molts que en saber que el PP havia perdut el Govern de la Comunitat Autònoma, l'Ajuntament de Palma i no havia guanyat cap Consell Insular vàrem respirar profundament, i més ara, que tampoc no ha aconseguit el Govern de l'Estat. Vàrem pensar que havíem avançat alguna passa cap al retorn de la normalitat com a poble, poble que té uns costums, una història, una cultura, una llengua i unes tradicions pròpies, ja que sabíem i sabem que el PP, d'una manera clara i sense dissimular gens, vol continuar l'obra destructora que es va iniciar fa uns quants segles. Sabem el mal que va fer a la llengua durant la darrera nefasta legislatura del desaparegut Matas, i del que es proposava fer Rajoy si guanyava les eleccions a totes les nacions de l'Estat que tenen llengua pròpia distinta de la castellana. Per tant, vàrem pensar que s'aturaven les pales i les excavadores destructores i que qualsevol fre suposaria la continuació del reviscolament iniciat fa una trentena d'anys.
Però l'alegria no ha pogut durar massa, el PSIB, més PSOE que res, va començar posant com a portaveus parlamentaris i del Govern dues persones castellanoparlants, que amb voluntat poden expressar-se en català, però que no l'usen ni en l'1% de les seves intervencions públiques. A partir d'aquí hem assistit a moltes actuacions institucionals en les quals es menyspreava la llengua catalana: no exigència de nivell de català als futurs professionals de la sanitat pública, ni tan sols preocupació del Govern perquè la documentació per ocupar una plaça estigui en aquesta llengua, per això, quan els metges es posen en vaga, són capaços d'escriure notes informatives en castellà, romanès, anglès, francès i àrab, però no en català; quan molts de pobles de les Illes han aconseguit deixar de mesclar ous amb caragols i per la intervenció de les autoritats laiques s'ha aconseguit fer desaparèixer l'himne espanyol als respectius «encontres», ja que és un acte religiós que no té res a veure amb la pàtria, aquí, l'Ajuntament de Palma ha estat incapaç d'aturar que sonàs aquest himne a l'Encontre de Santa Eulàlia; el dia primer de març, dia de la celebració de l'arribada a l'autonomia de les Illes Balears, el Govern va ser incapaç de programar la intervenció de grups en català en els concerts de la revetla de la diada; tampoc no va fer llarg la programació en aquest sentit per part de l'Ajuntament de Palma durant les festes de Sant Sebastià; ni que el Govern estigui en mans de l'esquerra, ni que hi estigui la delegació de Govern, no s'ensenya els policies a respectar les persones que parlen en la llengua pròpia i massa vegades ens hem de trobar amb casos com el d'Eduard Coll, que a més d'haver-lo fotut, li volien fer pagar el beure, i el varen dur a la justícia, amb excuses, només perquè no havia canviat de llengua; els del PSOE són els que ens duen els cartells de València, ja que la llengua és la mateixa, però allà defensen que és una llengua diferent, ja que toleren que aquesta creença es vagi imposant i permeten que es facin traduccions oficials en català i en valencià; veuen inassumible que el català també sigui oficial a tot l'Estat i ni tan sols deixen que estigui en les mateixes condicions que el castellà dins el seu territori; quan la presidenta del Consell Insular era d'UM, els panells de l'autopista Palma-Llucmajor estaven escrits només en català, ara, amb la presidenta del PSIB, es va mostrar durant un parell de mesos només en castellà «Panel en pruebas», i després de les proves, els han passat a bilingües, però de quina manera, uns quants segons en català i uns quants segons en castellà, i surt el següent: «Velocitat controlada per radar» i després es canvia per «Velocidad controlada por radar», només hi ha tres lletres diferents, no tenen vergonya; ja ho va dir l'enyorat Josep Maria Llompart al discurs d'inauguració del II Congrés de la Llengua Catalana, el 1986, a Manacor, que a veure si es consideraven ignorants els castellanoparlants que se'ls havia de posar port/puerto, aeroport/aeropuerto, a més del dibuix del vaixell i de l'avió, perquè ho poguessin entendre. A veure quan aquests governants que tenim se sentiran orgullosos de ser qui són i d'on són i deixaran de fer passes endarrere.
