Orfes de la Joana (i II)
El poemari Joana (Proa, 2002) està escrit poc després de la seva partida, «vulnerant tots els consells que els poetes donem sobre l'obligada distància entre els fets i el poema». Relata, diguem-ho així, els darrers vuit mesos de vida -i de mort- de la seva filla. Mentre tu dorms, el primer poema, acaba així: «Per dèbil i petita / que en la nit sigui la finestra encesa, / aquest és el consol: ja no hi haurà / cap més desesperança que la meva». Arribat el final, òbviament, acaba el sofriment de la persona estimada i ja són sols els que queden els que poden continuar sofrint. Especialment touchant és Riera Pahissa, que evoca una petita riera de Sant Feliu de Llobregat, a la vorera de la qual estava instal·lada, en un vell casal d'una explotació agrícola desapareguda, una escola de Formació Professional, on el pare cada dia la duia o la portava amb el cotxe. Però el cotxe no podia arribar exactament al portal de l'escola. Així que el pare no podia fer altra cosa que deixar-la al final d'un carrer sense pavimentar, devora d'un pontarró, a l'altre costat del qual es trobava l'entrada del centre. Joan Margarit escriu: «Creuaves colpejant / les fustes amb les crosses, / i davant de la porta t'aturaves / per somriure'm abans de passar el mur». En aquesta evocació, ja produïda o sobrevinguda la mort, el poeta es demana: «Deixaré d'estar amb tu / perquè no hi siguis?».
També a Opinió
- El batle de Petra va aprofitar el càrrec per ‘auto-legalitzar’ el seu lloguer turístic i forçar la legalització de la bodega de ‘Coleto’
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- La universitat ultracatòlica CEU desembarca a Mallorca
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Multada il·legalment amb 200€ per portar el CAT a la matrícula del cotxe
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.