A penes no vaig tenir ocasió de relacionar-me directament amb Josep Benet, exceptuant en una ocasió, deu fer més de deu anys que vingué a Mallorca per impartir una conferència. Allò que sé de Benet ha estat sempre de collita pròpia, fonamentalment fascinat per la seva trajectòria personal, professional i política. Aquestes darreres setmanes estava pendent del llançament de les seves memòries (De l'esperança a la desfeta, 1920-1939), de les quals ja n'havia llegit alguna espipellada i havia seguit els guardons i reconeixements que havia obtingut per part de la Fundació Trias Fargas. De Josep Benet m'ha interessat sobretot la capacitat de conjugar cristianisme, justícia, llibertat i nacionalisme, sense perdre mai aquella independència imprescindible per a qualsevol tipus d'acció. A sobre, Benet era un historiador extraordinari, sobretot perquè sabé plantar cara a temàtiques conflictives defugint de convencionalismes i argumentaris prefabricats. S'ha mostrat especialment crític en totes les etapes de la vida, però ha mantingut una constància, la lleialtat als seus principis i a les seves conviccions, i una lucidesa imprescindible per llegir cada conjuntura. Fet en el taller de la resistència política i cultural, allò que per ventura val la pena, ara, és reprendre i rellegir en profunditat trajectòries com aquesta, prendre el pols a la seva forma particular d'interpretar el seu temps i rellegir la seva obra, els llibres on projectà la seva mirada del present en el passat. Entre tots aquests vessants allò més valuós encara era la sinceritat i la valentia per no esquivar cap polèmica i per plantar cara amb dignitat a les contradiccions i les flaqueses del passat. Les seves conviccions eren tan sòlides i tan independents que mai no volgué interpretar el passat en clau simplista i reflectí gairebé sempre les contradiccions i les misèries dels seus contemporanis. El bagatge final de la seva vida és el resultat final de saber gestionar amb èxit l'habilitat de plantar cara a una determinada forma d'entendre la veritat, aquella que emergeix com a resultat d'un punt de vista lícit, lúcid i legítim.