Divendres, 14.- A la capella Sixtina, entre els qui miren, dempeus estant, els que estan pintats a la volta i a les parets, i els que estan pintats a les parets i a la volta que miren els qui els miren dempeus estant, premsats com a sardines dins un barril decorat d'estampes bíbliques, tot l'espai útil és ple de gent, persones de carn voluptuosa de Miquel Àngel, i també de carn igualment sensual d'altres déus de la creació, com ara mestre Botticelli, o mestre Ghirlandaio, o, en un altre pla de l'oratori, al ras de terra, ple de gent pintada amb maquillatges que infesten un aire irrespirable, asfixiant, i és, sobretot, ple d'un ensordidor xiuxiueig de mirades que miren sense veure, senzillament perquè són allí i cal mirar on crida el color. Entre les mirades dels viatgers que, amb prou feines, s'aixequen desproveïdes d'intimitat entre les mirades dels turistes, àvides d'endur-se'n a la retina de la memòria un fragment del gran fresc de la volta celeste, i les mirades que baixen des de la història de la volta, temps abans que Jesús de Natzaret, en un sermó que recullen els evangelis apòcrifs guardats a les biblioteques secretes del Vaticà, predicàs als seus apòstols: anau, anau i enriquiu-vos, que el cel i la terra seran dels rics, i sobre la vostra riquesa edificareu la meva església, entremig, doncs, de les mirades que s'alcen i de les que davallen, una zona cremada de violència visual intensa, plena, completa. Una absència, però, afeixuga la fe que estremeix l'estança: Déu segueix de vacances, no pas a les ribes del Tigris o de l'Eufrates, ans a les platges del mar Roig, indiferent als negocis dels seus ecònoms, indiferent a la barbàrie dels homes. Només l'art ens farà millors.
Dissabte, 15.- L'església de Sant Pere de Roma, més enllà de la seva extraordinària majestuositat arquitectònica, més enllà de la seva no gens discutible bellesa i riquesa artística, més enllà de la seva manca d'espiritualitat, si més no aparent als ulls dels no creients, atès que és més museu que temple, més ostentació que exemple de temprança o pobresa, té, això no obstant, una poderosa, innegable, estranya força que, en un moment de flaquesa, podria fer agenollar l'esperit d'agnòstics i ateus davant La pietat, ni que sigui una còpia, de Miquel Àngel, o sota el baldaquí de Bernini. Tot el conjunt que conforma el petit estat és un referent del poder, del poder polític i econòmic sens dubte, segurament del poder religiós, lluny com és ara la religió de la mística, o, més exactament, lluny com són ara les religions monoteistes dels seus propis déus, i, això no obstant, hom pot adonar-se, ha d'acceptar l'evidència, que la fe, aquest convenciment irracional basat en la ignorància, té la fortalesa, i la capacitat, de modificar el món, per bé i per mal, últimament sobretot per mal. Com és de fàcil aprofitar-se de la necessitat humana de creure! Com és de fàcil usar, en benefici de guanys impius, la promesa del paradís, la felicitat dels màrtirs després de la mort! És difícil, àdhuc literàriament, elaborar una doctrina que manipuli la voluntat basant-se en les creences, la qual cosa no és exclusiva de les religions. Segles han fet falta, en el cas del cristianisme, per adequar-la, la doctrina, als interessos de la jerarquia eclesiàstica per tal que els privilegis humans semblin d'origen diví. Segles faran falta per recuperar la fe en uns principis inicialment basats en la justícia.
Diumenge, 16.- D'horabaixa, a posta de sol, en el coliseu d'El-Jem oírem presagis del silenci del desert. No més de dues dotzenes de persones poguérem gaudir la intimitat d'un espectacle no per inexistent, inoïble. Les pedres parlarem amb veu clara en els confins de l'imperi. I l'emoció fou intensa, perdurable. Contràriament, en el coliseu de Roma, al cor mateix de l'imperi, malgrat la seva grandiositat monumental, només pot oir-se la remor dels turistes i dels cotxes. Ha emmudit el ferro dels gladiadors, el rugit dels lleons, els aücs del poble enardit incitant la lluita, exigint la mort dels perdedors, sota el clic de les càmeres fotogràfiques. L'ànima dels patricis romans pel preu d'una entrada, no pas barata, per cert. No presideix l'emperador llorejat d'or, des del seu tron, el pas de les legions victorioses. A les boques del clavegueram, gravat a la fusa de les tapadores, el lema dels estendards: SPQR. Per la via del Fòrum Imperial transcorre, avui, ara mateix, la marató, que guanyen, vinguts de terres africanes, els antics esclaus dels Cèsars. Sospit, això no obstant, que Roma guarda els seus secrets de la mirada encuriosida dels externs. Els itineraris que defugen els visitants són les rutes on cal cercar l'ànima d'una ciutat que s'intueix plena de vida. Advertia Quevedo d'aquesta dificultat: «Buscas en Roma a Roma, 'oh peregrino!,/y en Roma misma a Roma no la hayas». A la Fontana di Trevi resta inoblidable en el record la dolça vida d'Anita Ekberg banyant-se com una deessa.
