Al darrer escrit hi celebràvem una bona nova, que l'antiga perspectiva de Santa Creu de dalt de la costa de la Seu s'ha recuperat, que l'impertinent arbre que la tapava, ja no fa nosa. Així que, posats a celebrar, els nostres comentaris agafaren cert to festiu; no hi volguérem introduir elements desagradables, ho deixàrem per millor ocasió. Ara trobam que la millor ocasió ha arribat, així que ens disposam a parlar-ne. Perquè la mateixa panoràmica de Santa Creu recuperada ja es veu lleugerament amenaçada per un altre bell i impertinent vegetal. Es tracta d'un xiprer que va una mica desbaratat. El seu capcurucull, com una cuarrí, aviat farà nosa per a la contemplació dels magnífics contraforts de l'absis de l'església dels pescadors; així que pensam que és ben necessari vigilar l'arbret en qüestió. Però potser hem estat massa esquitarells amb la planteta, hi ha casos molt més penosos, casos associats a una altra espècie vegetal que, amb les bardisses que forma, fa més barrera; ens referim als baladres. Els esmentam justament perquè quan agafen la seva bella esponera, que floreix tan esplendorosament, poden fer molt de mal. Ho deim per les bardisses d'aquest vegetal que hi ha arribant a Valldemossa, a l'esquerra de la carretera; formen una taringa col·locada estratègicament per tapar grollerament la bella vista del poble. Allà els tenim, amagant aquell engrescador conglomerat de teulades, parets, persianetes, finestrons i campanars. Sí, aquest seguit d'elements tan encertadament entrequalcats, queden estúpidament velats per una ridícula taringa de baladres "per molta de flor que tenguin. On treu cap enlloc col·locar els baladres a l'esquerra de la carretera? Tan bé com haurien quedat a la dreta, que no haguessin tapat res "si és que fort i no et moguis havia d'haver baladres just su allà. I ja que parlam d'aquestes plantes, també podríem parlar una mica dels baladres que hi ha a l'autopista de davall la Seu. Sí, perquè tapen absurdament la bella panoràmica de la ciutat gòtica als que van en cotxe. I, ara en general, qui parla de baladres, arbres o plantes que tapen coses interessants, diu també barets, quioscs, telèfons públics, bústies generals, bústies de carters, papereres, armaris metàl·lics per a no se sap què, contenidors i instal·lacions diverses. Elements potser imprescindibles, necessaris, però que podrien canviar d'ubicació. Pensam ara en la perspectiva del carrer dels Apuntadors des de la plaça de la Reina, intuïm que seria molt agradosa; ho intuïm perquè no en podem gaudir, qualcú va tenir l'esplèndida idea d'entafarrar un telèfon públic al lloc estratègic per tapar-la. Per no esmentar dues enormes posts metàl·liques, un estrany semàfor i un piló que formen un melangé d'absurds menhirs alineats amb el telèfon. Tenim a més, su allà, una marquesina que dificulta la bella visió de la Porta de la Gabella de la sal, maltractada perquè amb el seu milenar d'anys d'existència no es pot defensar com cal. Un poc més amunt, a la plaça d'en Coll, un seguit d'objectes metàl·lics inutilitzen també algunes perspectives i el bon ús del pedrís immediat "justament, per un pic que l'encerten amb el disseny d'un accés a un pàrquing, sempre ho veuràs... D'altra part, lluny de Ciutat, al bessó de Banyalbufar, hi ha un telèfon públic estratègicament col·locat, també, per tapar la vista; no fos cosa que poguéssim veure la mar i passàssim una mica de gust. Per no parlar de sa Font de sa Canaleta, abans qualsevol vianant en podia fruir, ara els regants els han negat l'hospitalitat més elemental, han tancat l'accés a l'aigua, ni un glopet en poden tastar (esperem que s'hi repensin i hi instal·lin algun tipus d'aixeta). Tornem però a la nostra qüestió, tornem de Banyalbufar cap a Ciutat. Al Passeig Marítim hi ha algunes construccions que tapen la mar als vianants, barets que podrien ser més baixets i no aixecar garrots il·luminats amb bombetes en l'aire (tapadors grollers de la Seu), vidres i estructures d'acer inoxidable que privatitzen elitistament i separen estranyament certs embarcadors, etc. Per tot plegat, per la tasca de vigilància que pensam que cal fer de vegetals, barets i objectes metàl·lics mal crescuts, esperam que la recuperació de la vista de Santa Creu, celebrada també en aquest escrit, sia l'inici d'una acurada planificació paisatgística; d'una llarga, necessària i fecunda tasca. Trobam que ho hem de reiterar mentre calgui controlar tant de desgavell. Entretant hem gaudit i gaudirem de la bella panoràmica de l'església «putxera». Enguany més que mai perquè les meravelloses calmes del gener "per què els homes del temps s'entesten a lamentar una cosa tan agradosa?" es dilataren fins al febrer. Així que, dalt de la costa de la Seu, en temps primer de n'Adarró, vetlarem les postes de sol a la primavera, a l'estiu, a la tardor. Sí, per observar el moment que tot quedi més plantós "sense plantes" dalt de n'Adarró.