Vot útil

Som caparruda i gens poruga perquè, encara que sabia que aquesta opció política no trauria resultats positius i encara que no m'agradava la manera com havien constituït la coalició, la vaig votar perquè sé que és necessari que les altres formacions comptin amb l'existència d'un sector social insubornable que no està disposat a renunciar a res encara que l'amenacin que, si no vota «útil», vindrà el dimoni cucarell en forma de Rajoy i companyia i ens menjarà a tots plegats amb patates.

Amb el vot que vaig fer no vaig ser més nacionalista del meu país que alguns dels que votaren altres opcions, però sí clarament partidària de posar davant tot obrir el marcador per tenir representació parlamentària nacionalista de les Illes Balears. En tenen, des de fa anys, les illes Canàries, Galícia i Navarra. I abans la seva situació era com la nostra.

Una part important dels balears va decidir fer un vot que anomena «útil»: entre ells hi ha prou gent que ha manifestat, en públic o en privat, reiteradament, que es volien assegurar que a Madrid no governàs «la caverna». Però atenció: alguns d'aquests vots signifiquen no voler, per a les nostres illes, alguns dels objectius que perseguia Unitat: defensar els interessos de les Illes Balears.

Els resultats de les eleccions de dia 9 passat només demostren amb claredat que, tal dia i en una convocatòria electoral en què demanaven específicament qui havia de comandar el Govern central, només vint-i-cinc mil votants no volguérem fer un vot rendit i resignat (i em permet manllevar aquests qualificatius a Pere Antoni Pons d'un dels seus «En direcció prohibida» d'abans les eleccions).

Jo crec que han estat vint-i-cinc mil vots especials a Balears, vots que han sobreviscut a l'enorme pressió exercida per la idea interessada del «vot útil» i al mite de «la dreta o l'esquerra». Són vots que han estat molt per sobre dels personalismes de capelleta i dels sectarismes que emboiren (per dir-ho suaument) el panorama.

Francesca Company i Vicens. Palma.