Què era i què és la immigració

Hi ha alguns conceptes entorn de la immigració que, aquests darrers anys, han estat deliberadament obviats per la majoria dels partits polítics espanyols. Si ara preguntau qui és immigrant, la resposta serà ben diferent de la que hauríeu obtingut fa trenta anys. Quan es parla de la immigració a la Catalunya dels anys 50 en endavant, s'entén que es tracta de l'establiment al Principat de contingents humans procedents d'algunes regions espanyoles. A Mallorca, els immigrats eren, en general, els treballadors que venien de Múrcia, d'Andalusia, en cerca de millors condicions de vida. El diccionari atribueix a l'immigrant la procedència d'un "altre país", però no defineix país com a territori d'un estat exclusivament, sinó, també, com a territori d'un poble, d'una ètnia, d'una cultura, etc. I, no obstant, ara el mot immigració sembla referir-se exclusivament a les persones que, provenint d'un altre estat, s'instal·len en qualsevol territori de l'Estat espanyol. Aquesta redefinició per la via dels fets revela, en primer lloc, que al mot immigració s'hi han adherit concomitàncies pejoratives, contra les quals voldríem protegir els naturals del territori de l'Estat. I revela, sobretot, un fort augment de la despersonalització de les identitats diferenciades en el si del propi Estat. Quan, per exemple, el PP i el PSOE parlen de la immigració, és obvi que, tractant-se de programes d'abast estatal, es refereixen als nouvinguts d'altres estats. Ara, quan és Dolors Nadal, cap de llista del PP català, qui es queixa amargament de la degradació de ciutats i pobles per mor de la immigració, no hauríem d'entendre que es vol referir a la població originària de fora de Catalunya? O només als que vénen d'altres estats? En el nostre cas, en què l'ensenyament suporta uns costos específics (i no gens menyspreables) imputables a la immigració (la qual també apareix vinculada a l'alça del preu de l'habitatge, al cost de la seguretat, de la salut, etc.), al·ludim exclusivament a l'emigració extra-estatal. I segurament hauríem d'afinar una mica més en la definició de l'immigrant, ja que, per les condicions del país al qual arriba, per la seva història, llengua i cultura, es pot donar el cas en què l'espanyol nouvingut comparteix amb l'immigrant estranger d'origen hispànic tantes coses essencials com amb la població aborigen. Com desestigmatitzar la immigració perquè pugui ser considerada i estudiada amb rigor, podria ser una pregunta per adreçar als candidats, a les candidates, als governants, als àngels i als arcàngels, als serafins i querubins.