No és fàcil trobar un mallorquí que no tengui o hagi tengut
algun parent emigrant.La idea que aquí ens hem fet de l'emigrant va
una mica salpebrada d'aventura i d'heroisme. Associam l'emigració
amb la necessitat, però també amb el valor i el coratge. Hi havia
quelcom de noble en el fet de partir a la recerca d'un territori on
trasplantar arrels i vida. Era dramàtic, cert, però també tenia un
punt de grandesa. La gent d'aquest país, amb un sentit territorial
molt més intens que la d'altres territoris, segurament per la
insularitat i tot el que comporta, tenim moltes lliçons apreses i
heretades que ens ensenyen a respectar l'emigrant d'abans, i, en
conseqüència, l'immigrant d'ara.
Hi ha alguns conceptes entorn de la immigració que, aquests
darrers anys, han estat deliberadament obviats per la majoria dels
partits polítics espanyols. Si ara preguntau qui és immigrant, la
resposta serà ben diferent de la que hauríeu obtingut fa trenta
anys. Quan es parla de la immigració a la Catalunya dels anys 50 en
endavant, s'entén que es tracta de l'establiment al Principat de
contingents humans procedents d'algunes regions espanyoles. A
Mallorca, els immigrats eren, en general, els treballadors que
venien de Múrcia, d'Andalusia, en cerca de millors condicions de
vida. El diccionari atribueix a l'immigrant la procedència d'un
"altre país", però no defineix país com a territori d'un estat
exclusivament, sinó, també, com a territori d'un poble, d'una
ètnia, d'una cultura, etc. I, no obstant, ara el mot immigració
sembla referir-se exclusivament a les persones que, provenint d'un
altre estat, s'instal·len en qualsevol territori de l'Estat
espanyol. Aquesta redefinició per la via dels fets revela, en
primer lloc, que al mot immigració s'hi han adherit concomitàncies
pejoratives, contra les quals voldríem protegir els naturals del
territori de l'Estat. I revela, sobretot, un fort augment de la
despersonalització de les identitats diferenciades en el si del
propi Estat. Quan, per exemple, el PP i el PSOE parlen de la
immigració, és obvi que, tractant-se de programes d'abast estatal,
es refereixen als nouvinguts d'altres estats. Ara, quan és Dolors
Nadal, cap de llista del PP català, qui es queixa amargament de la
degradació de ciutats i pobles per mor de la immigració, no hauríem
d'entendre que es vol referir a la població originària de fora de
Catalunya? O només als que vénen d'altres estats? En el nostre cas,
en què l'ensenyament suporta uns costos específics (i no gens
menyspreables) imputables a la immigració (la qual també apareix
vinculada a l'alça del preu de l'habitatge, al cost de la
seguretat, de la salut, etc.), al·ludim exclusivament a l'emigració
extra-estatal. I segurament hauríem d'afinar una mica més en la
definició de l'immigrant, ja que, per les condicions del país al
qual arriba, per la seva història, llengua i cultura, es pot donar
el cas en què l'espanyol nouvingut comparteix amb l'immigrant
estranger d'origen hispànic tantes coses essencials com amb la
població aborigen. Com desestigmatitzar la immigració perquè pugui
ser considerada i estudiada amb rigor, podria ser una pregunta per
adreçar als candidats, a les candidates, als governants, als àngels
i als arcàngels, als serafins i querubins.
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.