A part dels missatges, els improperis i les promeses, en el debat de l'altra nit hi va haver un minut final, un epíleg, on els candidats van voler fer un compendi de tot el que volen representar. Possiblement va ser el més útil del conjunt, reduït com en la passada ocasió a un intercanvi de trets des de les trinxeres, sense apuntar cap objectiu ni respondre cap dels interrogants que presentava l'altre candidat. En molts moments m'hagués agradat sentir alguna mena de resposta directa; com per exemple escoltar Zapatero explicar les seves paraules a l'ONU (posicionant-se amb ambigüitat davant la guerra d'Iraq) o Rajoy donant un perquè al seu desinterès en política de preus durant tota la legislatura (la transcripció de la primera pregunta que va fer al Congrés). Però no hi va haver manera: tots dos portaven el seu monòleg estudiat, i tot el que volien era arengar l'audiència, un amb crítiques ferotges (alguna d'elles ben fonamentades) i l'altre amb xifres i esperances. No sé per què ho anomenen debat, tanmateix cadascú va anar a la seva; hagués estat el mateix si s'hagués fet un muntatge amb les dues intervencions gravades: una esgrima a les fosques. Però tornem al minut final, que per qui escriu aquest apunt va ser el més grotesc. Zapatero va reincidir en el tarannà, en les polítiques de la igualtat i en la correcció dels errors que s'hagin pogut cometre (per què, però, no els va enumerar?); i Rajoy va tornar a fer èmfasi sobre l'economia, i va acabar de nou amb l'apòleg de la nina, tornant a esgrimir sentiments i problemes quotidians, com havia fet des de l'inici de la seva intervenció: la combinació de severitat barbada i invocació de delicadeses és absolutament ridícula en un home com Rajoy, que es va passar tot el debat fent amb un clip el mateix que pretén fer amb Espanya: el va inutilitzar a base de força, va adreçar-lo fins a convertir-lo en un fil de ferro inútil i tort.
Però em quedo amb Zapatero i la seva ganyota mal estudiada i molt lletja, intentant emular Edward R. Murrow i el seu: Good night, and good luck.
Melcior Comes, escriptor
