La reelecció del dur i combatiu Antonio María Rouco Varela com a nou president de la Conferència Episcopal revela que la cúpula de l'Església catòlica s'està enfortint davant la previsible victòria de Zapatero a les urnes. En efecte, Rouco, arquebisbe del cada cop més conservador Madrid, s'ha distingit pels seus atacs a l'Executiu socialista i per mantenir una concepció de l'Església que recorda els temps del nacionalcatolicisme. És cert que la seva victòria sobre el moderat Blázquez s'ha produït per només un parell de vots, però també ho és que des dels temps del franquisme el president de la Conferència sempre era reelegit per a un segon torn de mandat. Aquest cop no ha estat així. Blázquez havia vençut Rouco fa uns anys, però el retorn del veterà batallador augura temps de fregades difícils amb Moncloa.
Resulta evident que les apostes socialistes per ampliar les llibertats civils dels ciutadans, inclosos els matrimonis homosexuals, treuen de polleguera el sector més integrista de l'Església. No suporten veure la catòlica Espanya convertida en avanguarda europea de la tolerància i la llibertat traduïda en lleis. És possible que aviat es visqui un rearmament moral dels mitjans de comunciació controlats per la Conferència i que hi hagi mànega ampla per a les seves estrelles flamígeres radiofòniques, que hauran de gestionar i reconduir la dolorosa, per a ells, nova travesia del PP en l'oposició.
En tot cas, Rouco té un punt al seu favor: parla clar i no tem donar la cara. Sap ser líder i pastor dels seus, agradi o no agradi. Això el diferencia, per exemple, del bisbe de Mallorca, Jesús Murgui, que du cinc anys entre nosaltres i que encara no ha concedit cap entrevista. Sovint sembla que no existís.
