Sobrats d'expectatives

Només enganyen amb les enquestes perquè saben que els convé mantenir la tensió de l'empat. Però arrasen i ho saben. La gernació que omplí el Palma-Arena (per cert, un bunyol caríssim a l'alçada de qui el comanà) no sempre va a votar però sempre que ho fa introdueix la papereta del PSOE. I eren molts, potser la major quantitat d'assistents a un míting des dels temps en què en sortir dubtaves si alçar les mans amb el DNI a la boca o saludar els grisos policies de la porta. Eren molts i amb una moral guanyadora desconeguda entre la resignada esquerra mallorquina. Sort que els importava un rave el vestit de la presidenta Armengol, la dicció (és un dir) del candidat socialista, senyor Garcias, o la conversió al castellanisme militant del president Antich. Eren allà per gaudir en primera persona de la companyia del guanyador, o això demostraren creure amb fruïció. També s'ha de dir que els recursos són de guanyador: des de la manca de mesura en la despesa "amb autocars a balquena, escenari ple pantalles de vídeo tantes n'hi vulguis, banderes que no n'hi faltin i bufet calent preparat per a 100 persones de la caravana" a la manca de rigor en l'elaboració del discurs del candidat a presidir Espanya. Un discurs ple de reiteracions, tres idees repetides per por que no l'entenguin, sense guió escrit. No fa falta, va sobrat, i no d'idees, precisament, sinó d'expectatives. Mencions localistes, les mínimes: la rehabilitació de la Platja de Palma, la signatura del conveni del transport públic i el reconeixement d'haver maltractat econòmicament les Balears quasi tant com els seus antecessors. Als catòlics, el propòsit d'esmena els perdona els pecats i els deixa la «fulla de serveis» immaculada. Als polítics, no. Però Zapatero no tenia necessitat ni de semblar ser sincer perquè els fidels combregaven amb rodes de tren mal finançat i, fins i tot, guardaven els rots de la indigestió per no ofendre el líder. Com que supòs un mínim sostrat d'ideologia a aquells que es dediquen a la política, vaig passar una part important del temps mirant el marcador electrònic del milió d'euros (el més car i gran d'Europa) imaginat-me que, en veure la imatge multiplicada de l'adversari ZP, el que ja el cobrà devia sentir mal de panxa. Per una vegada, em vaig alegrar del mal dels altres.