Diumenge passat el diari Ultima Hora publicava la primera enquesta sobre intenció de vot a Balears. Bé, ja n'havia publicada una altra, però sense tant de detall perquè les dues coalicions "Unitat i EU-Verds" no hi apareixien. En el mes i busques transcorregut entre ambdós sondejos la intenció de vot cap als dos grans partits no ha variat. El gener era del 45% per al PP i del 39'5% per al PSOE. Actualment es manté per sobre del 40% a cada un, amb la qual cosa les opcions per als petits s'esvaeixen: el 44% per al PP i el 42% per al PSOE amb una participació alta (70% o superior), mentre que si és baixa (62% o manco) els conservadors ampliarien distància: 46% contra 40%. El que reflecteixen aquestes dades és el previst. Que com més abstenció, millor per al PP. I viceversa: com menor, millor per al PSOE. En tots els casos l'enquesta atorga un empat: quatre a quatre. Com fa quatre anys. També mostra l'estudi que la participació es podria estar animant i d'aquí que els socialistes augmentin expectativa a les Illes. Tenint en compte que l'enquesta es va fer just abans de la campanya electoral, queden els decisius quinze dies per inclinar els indecisos, amb la qual cosa el potencial de creixement del PSOE pot encara concretar-se en uns resultats millors que, fins i tot, puguin disputar al PP la condició de partit més votat. Seria l'escenari òptim dels socialistes: participació rècord i gairebé igualant en vots (o en el seu defecte quedant per sota però manco de dos punts) als conservadors. Segons l'estudi demoscòpic el PP únicament podria assolir el cinquè diputat si pujàs molt de vot, un 9% sobre la millor expectativa, és a dir que se situàs sobre el 53%-54%. Tal com s'ha analitzat en articles anteriors, només podria passar si els tercers en discòrdia llevassin vot al PSOE, hi hagués molt baixa participació i el PP es mantengués amb un registre en vots absoluts clarament per sobre dels 200.000. Pot passar, però segons el sondeig pareix que hi ha poques possibilitats.
Un altra dada interessant és que, sorprenent, ni igualant la participació més baixa de la història (62%) una tercera candidatura estaria en condicions d'optar a l'escó. La raó, segons el sondeig, és en el fet que la intenció de vot entre les dues candidatures que aspiren a ser la tercera "Unitat i EU-Verds" és molt igualada. L'excel·lent campanya de la candidatura de Marisol Ramírez pareix que està sortint bé, assolint l'efecte desitjat. Amb un 5% de vot que li atorga l'estudi només seria superada per Unitat, amb un 6%, si la participació és molt baixa. Mentre que si està en registres mitjans o a la part alta, empatarien les dues opcions, amb un 5%. Totes dues coalicions estan molt afectades potencialment pel vot útil, i tenen tantes o tan poques "segons es miri" opcions d'aconseguir escó una que l'altra. Només el podrien assolir si multiplicassin per dos la intenció de vot detectada per l'enquesta. És a dir, passar del 6% al 12%. Que és el registre que es dedueix que serà el tall per trencar el bipartidisme. Si fos així seria una novetat perquè fins ara sempre havia estat més baix. La qual cosa, si es confirmar, voldria dir que, tal com es pot deduir de l'evolució històrica del vot a Balears, el bipartidisme continua creixent, i molt.
Es tracta d'una enquesta i, com sempre en aquests casos, cal dir que únicament reflecteix la voluntat expressada pels enquestats en un moment concret. No és llei. No és el que passarà. Sinó el que pot passar. Tanmateix dóna, per primer cop, uns marges balears de per on van les coses, o com estan. Tot just abans de començar la campanya. Llavors, si aquesta afavoreix més els petits o els grans, doncs ja ho veurem. No obstant això, fins a la recta final, les dues setmanes de campanya solen afavorir molt més els partits grans, per allò del vot útil, que no els petits, el quals solen manifestar tendència a perdre intenció de vot en els quinze darrers dies. Això és el que diu la història electoral, que, a grans trets, confirma l'enquesta. Però el resultat final només el donen els ciutadans.
