Començava dijous passat a mitjanit la campanya electoral, en un ambient que indica màxima igualtat entre PP i PSOE a tot Espanya. Si l'enquesta del CIS (Centre d'Investigacions Sociològiques) va ser «cuinada», com diuen moltes veus, perquè l'empat entre PSOE i PP dugui a animar el votant socialista, realment ha fet un magre favor a Zapatero. Perquè si quelcom s'ha pogut copsar -tant amb articles d'opinió a la premsa nacional, escrita i digital, com a Balears polsant l'opinió de polítics del PP- és que ha tengut l'efecte d'animar la seva competència. Ara els conservadors creuen que poden guanyar, quan fa no res ni els més optimistes s'ho pensaven. És una possibilitat real. Els socialistes temen -així ho confessen en privat- perdre escons a Andalusia, Catalunya i País Valencià, com a mínim. Llavors, per mor de la llei d'Hondt, existeixen un grapat de províncies de l'Espanya interior on per molt pocs vots en podrien perdre uns altres. Si es produeix tot plegat, el resultat seria que el PP en efecte pot superar en escons el PSOE sense que hi hagi un enorme canvi en els vots emesos globalment, perquè tendria a veure sobretot amb on es concentra la petita davallada socialista i la també magra pujada conservadora. És a dir, que ben bé pot ser que en vots el PSOE guanyi el PP, però perdi en escons.
Aquesta situació nacional es trasllada a Balears fil per randa. L'optimisme socialista ha deixat pas a la incertesa. I, per contra, la depressió conservadora ha estat substituïda per l'ànim i l'esperança. Confien a mantenir-se clarament com a partit més votat, per sobre dels 200.000 vots, i per tant no només consolidant els quatre escons de 2004 sinó, a l'espera d'una carambola, amb expectatives d'assolir el cinquè. La qual cosa és difícil, però ara ho veuen com a possible.
En el PSOE illenc les coses no estan clares. Confien plenament en Zapatero, però aquesta confiança ha tengut un preu. Que -com el 2004- la seva aportació autòctona a la campanya és esquifida. És ver, com diuen en privat els dirigents socialistes, que en un partit nacional poca importància té qui es posa al front de la candidatura local, però per les especials circumstàncies polítiques que concorren en la nostra regió pot haver estat un error letal que els pot costar un diputat. Si Zapatero no estira tot el previst els seus votants balears, la participació pot baixar respecte a fa quatre anys -que va ser de quasi el 70%- i una disminució de cinc punts fàcilment posaria en risc el quart diputat socialista. Si baixa més encara, les probabilitat de perdre'l són considerables. A favor del PP o, en el seu defecte, d'Unitat.
A Unitat per les Illes l'optimisme és contingut, però palpable. La precampanya ha estat molt bona i Pere Sampol ha aconseguit que els altres vagin a remolc seu. Veurem què passa en aquestes dues setmanes, les decisives, però almanco els nacionalistes han sabut aprofitar el camp lliure que els han deixat els dos grans. La candidatura de Sampol ha agafat credibilitat. Llavors, el resultat final dependrà molt de la participació. Però necessita assolir com a mínim la suma dels millors registres històrics de PSM i UM i, a partir d'aquesta xifra -uns 35.000 vots-, sumar-ne alguns milers més, esperant que l'abstenció sigui alta, com més millor.
A EU-Verds l'objectiu no és assolir el diputat. L'excel·lent campanya feta per Marisol Ramírez té per objectiu mantenir els mínims vots que permetin -confiant en el fracàs nacionalista- continuar apostant per l'existència de l'espai ideològic de «l'esquerra alternativa». Que no és poca cosa. Perquè el futur de la coalició esquerrana es juga en bona part en aquestes eleccions. Han d'obtenir un resultat digne que, combinat amb el fracàs nacionalista que desitgen, els permeti refer des d'una posició de força el Bloc amb vista al 2011.
