Del discurs a l'eslògan
La desgràcia d'Andreas Pum començà en el moment en què va trobar la fórmula per ser feliç. Era tan simple que no hi havia pèrdua: ell era dels bons i els altres eren els «pagans» -així en deia dels malvats, dels que practicaven qualsevol forma de dissidència, o senzillament dels dissortats, car Déu, en la seva saviesa infinita, aplica la superior justícia en el panorama de grandeses i de misèries humanes. Dissortat, pagà per tant, podia ser aquell a qui una bomba enemiga havia deixat sense cames. Per alguna cosa la bomba li havia caigut al damunt i no en una altra banda. Andreas Pum havia reduït fins a l'esquema més primari les grans qüestions de la vida humana, de la història, del destí. Entre el bo i l'execrable no hi havia res, no s'hi podia desenvolupar cap forma de pensament ni de vida humana. Instal·lat en aquest món de seguretats absolutes, es considerava un afortunat. Es creia feliç. El futur no li reservava cap sorpresa.
També a Opinió
- «Són vostès les del català? Doncs ara mateix les trec de la meva agenda», un metge nega l’atenció a una pacient
- El batle de Petra comercialitza un allotjament turístic gràcies a haver mentit en la Declaració Responsable inicial
- Dues diputades de Vox tornen a muntar un espectacle al Parlament i s’insulten entre elles: «gilipollas» i «sinvergüenza»
- El primer tinent de batle de Petra va construir una bodega il·legal
- Bomba territorial
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.