Em costa creure que encara hi hagi electors il·lusionats per aconseguir la victòria de la seva opció per tal que aquesta aconsegueixi fer la política que els agrada. Seria il·lús en una campanya on el debat ideològic queda reduït als traços gruixats i la resta del missatge s'omple de promeses ocurrents però poc elaborades i un caramull infinit de mercadotècnia. Anirem a votar perquè no guanyi la que ens desagrada més i això ho saben els especialistes que cada dia alimenten la por cap a l'altre. Des de la distància i sense una informació extensa, ara mateix sembla que als Estats Units sí que hi ha una part de la població disposada a creure en un líder que els aportarà les polítiques i les formes de les polítiques que volen i els diferencien dels altres. Potser és una visió llunyana i molt caramel·litzada per la potent màquina informativa que els candidats generen. Però hem de recordar que és allà on la política d'imatge arrelà primer i es va fer sinònim de pantomima farcida de reclams publicitaris, globus i serpentines de colors. Ara bé, al mateix temps que feien el pallasso amb guió escrit pels millors guionistes de Hollywood no se'ls acudí deixar de fer debats públics amb els seus adversaris ni exigir pactar les preguntes per tal de ser entrevistats.
Ja veis: ens han encomanat la pardaleria a seques. Aquí cada vegada hi ha més lemes ocurrents, vídeos imaginatius, escenaris multidisciplinaris i assessors d'imatge autoritaris, però per a fer un debat davant de les càmeres hi ha més prevencions que sinceres ganes de fer-lo. Així ens va, que la llarguíssima campanya és una espècie d'estudiada seqüència de píndoles per a no perdre la memòria de qui són els nostres i tot a l'espera de la traca final on els missatges publicitaris seran més simples i encomanadissos. Els psicòlegs que treballen pels supermercats saben perfectament com han d'ordenar l'espai per a vendre més. Quins productes han de ser fàcils de trobar, quins no cal esmerçar-s'hi massa, quin camp visual s'ha de cobrir o fins quin grau és reclam el fred de les congeladores. Ara han ampliat el seu camp de treball i apliquen els mateixos coneixements i recursos a les campanyes electorals i, per tant, deixen per al darrer moment, abans d'arribar a la caixa-urna, aquelles foteses com els caramels o les piles que sempre compram o els productes de més urgent venda. Mentre caminam amb el carro pels passadissos de la campanya els altaveus ens recorden que els altres són molt pitjors, que si trobam millor a altra banda és una equivocació circumstancial que tot d'una solucionen regalant-nos el producte i una gratificació. Pens que el més higiènic, a hores d'ara, seria fer l'equivalent a la compra per internet, on ens estalviam totes aquestes argúcies, i demanar amb urgència el vot per correu. Llançar-lo a l'oficina postal i dedicar-nos a mirar, amb més sorna encara, tots els cants de psicòleg i totes les parides que els sociòlegs inventaran el darrer moment. Tranquils, vacunats amb la millor vacuna existent que és haver superat la malaltia, i amb la seguretat que ja és el mateix penedir-se que reafirmar-se, dubtar o mostrar convenciment: ja hem fet la feina.
ferranaguilo@ono.com
