L'acte d'ahir a Vilafranca de la coalició nacionalista Unitat per les Illes, amb la presència de denou batles d'arreu de Mallorca va ser tota una demostació de força amb vista a les pròximes eleccions generals. Els que fins fa poc temps consideraven utòpic i quimèric l'assoliment de la unitat d'acció envers un objectiu comú de tots els nacionalistes illencs, incloses moltes formacions independents de caire local, veuen ara com l'articulació és un fet i, sobre tot, com es va conformant un ventall de missatges assumibles per tots ells en defensa dels interessos comuns de l'Arxipèlag. A poc a poc, la quimera es va fent realitat. I en una conjuntura clau: sembla evident que des de Madrid no bufen vents favorables als nacionalismes perifèrics. L'ala més dura del PP està dretanitzant la seva postura respecte a l'aprenentatge de les llengues pròpies de les comunitats diferenciades. Mentre, el PSOE de Zapatero, forçat per les escomeses de la cúpula conservadora de Madrid, fa un discurs amb òptica cada cop més centralista. És en aquest context preocupant, quan ha nascut Unitat per les Illes i té com a objectiu assolir un diputat el pròxim nou de març. Enmig, hi ha el temor que es produeixi una involució a Madrid en tot el que afecti els reconeixements dels drets de les nacionalitats històriques. Hi ha també, la sensació que si aquesta oportunitat es perd, els interessos de les Balears també sortiran perjudicats. Per això, el discurs del cap de llista, Pere Sampol, és assumible tant per persones de dreta, de centre o d'esquerres, conscient que ara el que està en joc és la defensa dels drets dels balears i la seva convicció que poden dirigir el seu destí amb orgull, sense complexos i ferms en la defensa d'allò que és seu.