algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 15°
21°

Un bisbe negre i un laic blanc

El gener de 1966, monsenyor Néstor Bihonda, bisbe del Burundi, visità Mallorca acompanyat de mossèn Miquel Parets que, entre d'altres coses, li servia d'intèrpret. Feia alguns anys que la Diòcesi de Mallorca treballava al continent africà i es consolidava el compromís de solidaritat de Mallorca amb el Tercer Món. En certa manera, i sense voler exagerar, l'Església fou l'avançada de la solidaritat a un continent que feia segles era inexistent per a la societat mallorquina, entre d'altres coses perquè s'havia anat creant una distància i una llunyania que ningú no havia estat capaç d'escurçar. En aquell context de fe col·loquial que deuen als Cursets de Cristiandat, una congregació de religioses mallorquines que havia estat visitada pel bisbe Bihonda escrivia en la seva crònica: «Se comentó la visita de un Obispo Negro y su petición para la fundación de una Comunidad de Religiosas en Burundi (Africa». Aquesta visita augurava tota casta d'adhesions i activà el nombre de religioses missioneres. Àfrica despertava generositat, però amb un llenguatge que avui, per sort, hem superat, com es posava de manifest en un article de consum intern d'aquella mateixa institució: «Nos enviará el Amo a 'blanquear' su viña africana?». Generositat amb la sensibilitat dels seixanta, en el capítol final del nacionalcatolicisme, el darrer d'aquella etapa marcada per l'eufòria vocacional a la vida religiosa. Quaranta anys després, el compromís i la solidaritat dels mallorquins a Burundi i a Ruanda es pot entendre com a ona expansiva i com a fruit de l'entrega silenciosa de desenes de missioners i missioneres mallorquines anònimes. Avui, aquest compromís s'expressa amb la vestimenta de la justícia i la denúncia, sempre com a resultat d'una llarga trajectòria de presència. L'èxit de la labor de Joan Carrero i el seu equip, la denúncia internacional i la tasca d'entrega dels missioners no es pot desvincular. Bisbes negres són assessinats pels poders colonitzadors contemporanis, missioners blancs són eliminats per defensar els drets dels pobres i, com a suport, van apareixent laics que seguint aquell fil tenen l'encert de cohesionar, sensibilitzar i motivar la ciutadania i les institucions perquè el món civilitzat miri aquella part de la humanitat que encara no té, pel que sembla, dret a ser considerada humana.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.