Doncs pareix que sí. El que fins fa poc semblava impossible comença a ser una opció versemblant. El PP pot guanyar les eleccions de dia 9 de març. Si més no, així ho apunten totes les enquestes publicades el passat cap de setmana. Aquesta segona onada s'avé amb la primera -de la setmana anterior- i, com aquella, també la publiquen mitjans d'orientació molt diversa que coincideixen, emperò, que la distància entre socialistes i conservadors s'està escurçant. Ara ja en un mínim de dos punts i un màxim de tres i busques. Un sondeig avalua el que diu una mostra representativa d'un col·lectiu. Per al cas, de l'electorat espanyol. Dóna, per tant, una idea del que pot passar, quant a intenció de vot. El problema és que quan les distàncies són tan curtes, aleshores la mecànica que converteix el vot en escons esdevé essencial per determinar la victòria. És el que ara passa. Existeix un nombre de províncies -alguns analistes diuen que prop d'una vintena- a les quals el PSOE guanyà escons el 2004 -en relació a 2000- per pocs vots i de la mateixa manera en podria perdre ara a favor del PP. I les enquestes no arriben a aquest detall -no és el seu propòsit-. Per tant, tenim que aquestes circumscripcions poden convertir la mínima distància en intenció de vot general en escenaris concrets en escons molt diferents, depenent d'uns grapats de sufragis que poden inclinar la balança cap a una banda o l'altra. Degut a aquest fenomen, en el PSOE mateix comencen a acceptar que perdran escons a les comunitats autònomes de Catalunya, País Valencià i Andalusia. Quedar iguals com estan, reconeixen, seria quasi un miracle. I aquests tres, cal recordar que són els grans graners tradicionals de vot socialista a les generals. Pel contrari, el PP en podria sumar en totes les tres comunitats. Afegit això al fet que en les províncies de poc pes demogràfic de l'interior peninsular el PP pareix comptar amb molt millors expectatives que no el PSOE, el còmput nacional resultant pot fer el tomb i donar una majoria d'escons al PP en el Congrés.
Val a dir que les enquestes publicades el cap de setmana no detecten encara quin resultat ha tengut, en la intenció de vot, la proposta enverinada de Mariano Rajoy sobre la immigració. Però una d'elles l'avaluava particularment i la majoria dels enquestats -quasi 6 de cada 10- hi estan d'acord. És trist que sigui així però és com és. La immigració és un dels «problemes» que els ciutadans diuen patir. Aleshores una proposta demagògica fonamentada en la excitació de la por als immigrats pot convertir-se en un motiu de vot per a milers de persones. Rajoy ha fet una proposta demagògica, impossible de dur a terme, però connecta amb la «preocupació» esmentada. Veurem quin resultat pràctic li dóna, però com a mínim introdueix més incertesa en un escenari preelectoral ja prou incert.
Possiblement no sigui aliè a aquesta sorprenent recta final el fet que el PP ha sabut guanyar al PSOE a l'hora de marcar l'agenda política. Des de després de Nadal, Zapatero va més a la defensiva que no a l'ofensiva. Pot ser el seu paper, no debades són els conservadors els que estan a l'oposició i els que han d'arriscar, si volen guanyar. Però fa l'efecte que els socialistes no saben com respondre davant l'allau de males notícies econòmiques, i que el PP sap com treure'n profit. La sensació de crisi s'ha instal·lat en el si social i en temps dolents inevitablement és més fàcil que molta gent vulgui castigar -encara que sigui no votant- el que governa i que quallin propostes com la de Rajoy sobre la immigració. Si el PSOE no fa una excel·lent campanya durant les pròximes tres setmanes la sorpresa pot saltar, o això almanco és el que les enquestes permeten deduir. Allò que pareixia impossible podria al capdavall convertir-se en realitat. Que el PP guanyi les eleccions, tant en vots com en escons. La qual cosa obriria les portes a que governàs amb suports dels professionals del suport.
