Avui, des de la part superior de la costa de la Seu, en temps primer de n'Adarró, tenim una esplèndida panoràmica de Santa Creu. Deim avui perquè la vista la podem celebrar de poc temps ençà. Per què? Perquè un magnífic, bell, no caducifoli i impertinent arbre la tapava grollerament. Quantes de vegades havíem passat per l'indret amb el corcó de no poder veure el que intuíem, el que sabíem que s'havia de veure. És a dir, sense poder contemplar la bella perspectiva de Santa Creu, les postes de sol darrere del Galatzó i la blavosa carena que li passa per davant. Aquesta vista ja fou molt celebrada pels viatgers del XIX i principis del XX, gent que descobria Mallorca quan el turisme encara era, per molt, un no res; quan l'impertinent arbre/pantalla no caducifoli, la bella planta espenyadora de panoràmiques, encara no havia nascut. Avui els viatgers són diferents de llavors, potser no són tan receptius, no tenguin tant d'interès per determinades/ perspectives. Però com abans, a la prehistòria del turisme, l'arbre no caducifoli ja no fa nosa, ja no els tapa. Ni a ells ni a nosaltres, no en mancaria d'altre. Així que avui, arribats dalt de n'Adarró, se'ns eixampla l'ànim amb la nova perspectiva de Santa Creu, com quan ens alliberam de qualque cosa que ens estreny el cor. Quin deler la nova vista, ara esperam un moment de lleguda, un dia assolellat, per poder gaudir de la posta de sol, de la corresponent entrada de fosc des de l'indret. En quin moment de l'any la panoràmica serà més bella? Possiblement devers Sant Joan tendrà un interès especial, perquè pensam que en aquesta època el sol s'amagarà pel Galatzó, però serà qüestió d'anar-ho descobrint. Llavors ens anirem tement que la lluna també hi vol jugar el seu paper, qui sap, potser voldrà guaitar cap a la posta per aquest puig. I quan el Galatzó estigui ben nevat, com serà d'agradós? I quan hi tengui un nigul com un capell?

Serà qüestió d'anar observant tot aquest tuàutem domine -com diria Alcover i també Ramis-; els reis sembla com si ens haguessin duit unan jugueta nova. Ho deim també perquè ens hem descobert els darrers dies endoiant i fent el gambirot pel lloc en qüestió, per poc avinent que el tenguéssim. Sí, ens hem descobert últimament amb certa tendència inconscient de passar per dalt de n'Adarró. Per mirar la feta, per gaudir de la nova jugueta dels Reis. De primer, els dies eren lletjos i el Galatzó s'amagava, encara no volia contribuir a l'espectacle; després, amb el bon temps, la seva punxa amablement arrodonida, matèrica, guaità darrera la carena, es definí amatent rere la murada blavosa que li passa per davant. Comparegué així, a la fi, aquell gegant asmàtic de Galmés, el seu emblemàtic cap curucull fent festes a la bella visió recuperada. Festes que encara seran més grosses en aclarir una qüestió pendent que «ja crema des verd», que sol·licita urgent la nostra atenció. La cosa és: què se n'ha fet de l'arbre que tapava la vista de Santa Creu? La veritat és que no ho sabem, no ho podríem dir exactament, esperem que no sigui mort el pobre, que tampoc li desitjàvem cap mal. No ho podríem assegurar però sembla que simplement li han fet una gran escapsada, com si el seu enorme desenvolupament vertical, molt dreturer des de la plaça de la Reina, s'hagués reduït dràsticament. Si fos així, l'alegria seria completa, tendríem arbre i vista a la vegada -la dona gata i la bóta plena. D'altra part, també ens demanam: l'esponera que tapava la vista de Santa Creu, s'ha reduït casualment o no? Respon a un pla preestablert o és fruit de l'atzar?

Quasi ens estimaríem més que no fos una casualitat, que resultàs que l'arbre s'hagués reduït ben a dret seny, tot per recuperar l'esplendorosa panoràmica perduda durant tants d'anys. Per què ens ho estimaríem més? Perquè això voldria dir que hi ha algú sensibilitzat en la recuperació de perspectives que es van perdent estúpidament, perspectives ignorades a causa de determinats arbres estratègicament mal situats i mal crescuts. Voldria dir que hi ha qualcú que endemés és al lloc adequat per prendre i executar decisions d'aquest tipus. Tant de bo, perquè pensam que hauria de ser així. Efectivament, no seria de més, si és que no existeix, que hi hagués un gabinet de paisatgisme a l'Ajuntament de Ciutat. I que aquest gabinet s'encarregàs de supervisar quins vegetals se sembren o es lleven, quins creixen massa i s'han d'escapsar, quins s'han de transplantar, etc. Tot només per estar a l'aguait que determinades plantes o arbres no tapin el que no han de tapar. Tant de bo fos així i no hi hagués més vegetals mal crescuts. Sí, hi hauria d'haver qualcú a l'aguait perquè els arbres impertinents, com el tapa vista de Santa Creu no caducifoli, no ens aigualissin -per no dir barrinassin- la festa.