La proposta que presentà la setmana passada Mariano Rajoy sobre la immigració és pròpia de polítics irresponsables. Talment que les declaracions que solia fer respecte a això Maria Antònia Munar. Cerquen el vot fàcil, primari, irracional, de la por cap al diferent. Saben bé el que fan i perquè ho diuen, però no deixen de ser irresponsables. Perquè saben perfectament que és fer un brindis al sol. És impossible dur a terme el que diu Rajoy perquè ni ell mateix s'ho creu. Però ho diu. No per pretendre resoldre el «problema» de la immigració sinó per crear-ne un altre. Més ben dit, no per crear el problema de la immigració que no existeix -si un cas, planteja reptes que no s'assumeixen deriven en problemes- sinó per crear el problema de la reacció xenòfoba contra la immigració. Amb la intenció clara de tirar esca dins la mar de votants que se senten «agredits» per l'allau immigratòria i així mirar d'obtenir uns vots. És la més clara mostra de demagògia amb voluntat populista. Creuar un problema inexistent per treure'n rèdit sabent que van en contra de qualsevol solució als reptes que planteja allò que ell considera un «problema» quan no ho és. El problema són polítics així.
La proposta desbaratada de Rajoy consisteix, entre d'altres coses, a obligar els immigrants a «complir les lleis, respectar els costums espanyols, aprendre la llengua (castellana, naturalment) i pagar els imposts com tots els demés». Curiós, està en la mateix línia, en essència, de la proposta de CiU sobre la immigració que va fer deu fer cosa d'un any i busques, o dos, i que va merèixer tot tipus de crítiques del PP. Una i altra -per qualque cosa la dreta nacionalista i la nacional són tan semblants- són, a la vegada, una adaptació de l'antiga proposta del no manco antic president de la República Francesa, Valéry Giscard d'Estaing, quan volia imposar, en el moment en què al país veí la immigració començava a veure's com a motiu de vot, una mena de «dret de sang». Aquells vents sembrats per Giscard portaren les tempestes en forma de Front National de Lepen.
El que diu Rajoy és probablement il·legal, per inconstitucional. Però sobretot és doiut. Complir les lleis? Què és que ara els immigrants estan exempts, per ventura? Un polític que aspira a presidir el govern del país hauria de tenir una mica més de cura quan diu segons què. Però tant li és. Qualsevol grapat de vots ho justifica tot. Respectar els costums espanyols? I això què vol dir: ballar sevillanes, sardanes, boleros i demés balls regionals? I als espanyol que no ens dóna la gana respectar els costums que entén el senyor Rajoy per espanyols què? També ens expulsarà? Si no fos tan perillós seria per riure. Aprendre la llengua castellana? Qui? Els centenars de milers de britànics i alemanys rics que viuen fa dècades a la costa mediterrània espanyola? Je, je... O només els immigrats pobres? No se li veu el llautó ni res, al tipus aquest. Pagar els imposts com tots els demés? Primera notícia: és que els immigrants no estan obligats a pagar-los pel fet de ser-ho? No serà que més aviat aquells que no en paguen és perquè fan feina en negre per a més benefici d'un empresari espanyol que els explota miserablement? Clar que això pareix que no l'importa, al senyor Rajoy. En el fons, el pitjor de l'actitud del dirigent del PP no és que vulgui guanyar uns vots amb aquesta proposta miserable. Ho és que probablement molta gent s'alegrarà de sentir en veu alta dir a un polític que aspira a president el país allò que pensen ells. Això és el pitjor, perquè anima -molt més enllà dels vots hipotètics que pugui caçar- la por cap al diferent, apel·la al sentit primari tribal de la defensa de «lo nostro» i dels «nostres» front a allò foraster i «els altres». No és tant diferent, el que diu Rajoy, al que aquí deia Munar o a Catalunya, Jordi Pujol i senyora. És la manera de crear problemes allà on no n'hi ha per evitar solucionar els reptes -de tot tipus- que la immigració necessària planteja.
