Al senyor Aznar cap àrab mai no li ha demanat disculpes pels set segles d'ocupació d'Espanya. Recorden? Memorable frase pronunciada en una de les seves lliçons magistrals a una universitat americana. Permanent molest per aquesta intolerable actitud dels àrabs, va enviar a matar moros a l'Iraq. I tan panxó, l'avantatjat deixeble del beat Toribio de Liébana, segueix amb els seus tretze. El seu delfí, Rajoy, acompanyat permanentment per dimonis i cardenals disfressats de mosso de cec que el fan ensopegar sempre amb les mateixes pedres, pareix molest perquè els emigrants no li han demanat permís per venir.
Sense cap dubte la gran contribució de Manuel Fraga a la democràcia espanyola actual va ser la seva capacitat per controlar l'extrema dreta i integrar-la dintre d'un gran partit conservador. Però el que ningú pensava era que passats els anys fossin aquest sectors radicals els que dominessin i dirigissin el partit conservador. N'és un exemple ben clar l'exclusió de les llistes conservadores de l'actual batlle de Madrid. Com el seu dia ho va ésser l'assassinat polític de Soler en mans del desaparegut Matas. Una nova dreta, més insolent i basta que la dreta dura de l'època de Thatcher o Reagan. Però sobretot més dèbil en arguments.
La irrupció de la cúpula eclesiàstica en la contesa electoral n'és un clar exemple, d'aquesta debilitat. Si els conservadors tinguessi, per si sols, capacitat de lideratge i fossin una alternativa creïble en el vessant social, econòmic i vital per la ciutadania, no estarien abocats a la suplementació i suplantació permanent per part d'altres organitzacions no registrades en el cens de partits polítics ni sotmeses a la llei de partits. La conferència episcopal fa el que no poden fer, per incapacitat no per falta de ganes, els conservadors, invocar el vot de la por. I per fer por ningú millor que Satanàs o Llucifer. El vot de la por, que és desgraciadament l'únic vot en el qual creu la dreta aznariana.
El repicar de campanes no és l'única ajuda que rep la dreta. La utilització de les víctimes del terrorisme ha sigut una constat durant tota la legislatura. Una qüestió mai utilitzada com a element de lluita entre els grans partits. Sense cap escrúpol i lluny de tota consideració humana cap a elles, les víctimes han sigut font de mobilització en un període en què l'activitat terrorista ha sigut menor que en èpoques anteriors. La dreta ha rebut l'ajuda d'organitzacions que han anat més enllà del fi per al qual en teoria foren creades. En el fons, la por d'una Espanya trossejada, més que la por dels morts.
Ara són els emigrants el cavall de batalla. La por dels emigrants. El debat ens transporta a un marc propi i típic de la dreta més reaccionària europea. Lepain no ho faria millor que Rajoy. Però, tornem a les sagristies de la dreta. Perquè en una campanya electoral tan visceral com la que es presenta, en un país com el nostre, on l'església té més privilegis que cap altre lloc, les sotanes havien d'aparèixer. Un privilegi, el de fer política, que creuen que la història els l'atorga sense pensar que el món i les lleis van en un altre sentit. Encara que pugui semblar una pel·lícula en blanc i negre, aquí els conservadors tornen a dur sotana.
Celestí Alomar, polític
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.