Goldcorp és una empresa dedicada a l'extracció d'or que té una de les seves principal mines a Red Lake, al Canadà. Ben igual que Califòrnia el 1849, el districte de Red Lake també va tenir la seva febre de l'or, això sí prop d'un segle més tard, vers el 1930. Les prospeccions fetes per Goldcorp indiquen que, encara avui, hi ha a Red Lake importants quantitats de mineral d'or. Rob McEwen era el conseller delegat de Goldcorp cap al final de la passada dècada i justament un dels problemes que tenia era determinar quines eren les millors opcions d'extracció a Red Lake, a partir dels caramulls de dades geològiques que els tècnics de l'empresa havien aconseguit. Feia poc que havia assistit a un curs al MIT on va escoltar com un dels professors els parlava del fenomen del Linux i del programari lliure, de la metodologia oberta i col·laborativa emprada en la seva construcció, amb Internet com a vehicle de comunicació i eina de coordinació dels esforços de milers de programadors distribuïts arreu del món. McEwen va tenir una idea absurda, en tant que contrària a les pràctiques habituals en el sector, com era la de convocar un desafiament a través d'Internet, amb un premi de mig milió de dòlars a aquelles iniciatives que resultassin ser les millors opcions d'extracció de l'or. Una convocatòria que significava, entre d'altres menuderies, donar a conèixer algunes de les informacions més preuades per les empreses extractores, com són les dades geològiques de la zona d'explotació. Però els resultats de l'experiment varen indicar ben a les clares que McEwen no s'havia equivocat: el cinquanta per cent dels llocs d'explotació identificats pels participants en el desafiament eren nous i, d'aquests, el vuitanta per cent, eren jaciments rics i molt rendibles. El preu de les accions de Goldcorp va experimentar un espectacular augment, l'empresa encara avui braveja del seu experiment en el seu web, i a les escoles de negocis -especialment les que tenen relació amb el MIT- el cas de McEwen i la Goldcorp és presentat com un exemple paradigmàtic d'intel·ligència col·lectiva: connectar gent amb l'ajut de les tecnologies de la informació amb l'objectiu de facilitar que puguin aportar les seves idees per tal de resoldre problemes, innovar i tot allò que ajudi al bon funcionament de l'empresa o de la institució. Una frase lapidària pot ajudar a entendre -sense definicions circulars- de què tracta aquest terme, és la que assegura que sempre hi ha més intel·ligència fora de qualsevol institució que dins, i les actuals estructures organitzatives ni tan sols acostumen a treure partit de la intel·ligència interna. Un principi que, encara que molt obvi, està esdevenint un dels arguments bàsics en la defensa de les noves formes d'organització social, institucional i empresarial derivades de les possibilitats que han obert les tecnologies de la informació i de la comunicació. A part de Goldcorp i del programari lliure, la Wikipedia, eBay i Google, serien altres exemples d'ús de la intel·ligència col·lectiva. És clar que no totes les iniciatives d'aquest estil s'hagin de comptar com a èxits, ja que per exemple, hi ha el cas d'un equip de baseball, prop de Chicago, que el 2006 va decidir obrir un «Fanclub» amb l'objectiu de facilitar a través d'Internet que els socis del club votassin les decisions sobre alineació, fitxatges i estratègies de joc. Sembla que els resultats van ser més aviat decebedors -fins i tot algun malpensat ha arribat a dir que eren els seguidors dels clubs rivals els que feien servir aquesta opció- i la iniciativa ha estat redissenyada, però segueix vigent. En un sentit similar aniria l'anunci fet fa alguns mesos pel Kiryat Shalom, club de la tercera divisió de futbol d'Israel, tot i que l'experiència és massa recent com per poder fer-ne alguna avaluació. En qualsevol cas, el que no deixa de ser ben significatiu és que aquestes maneres de fer, inicialment menystingudes i menyspreades per l'establishment econòmic i empresarial -comunistes n'han arribat a dir dels que les postulaven- estiguin ara esdevenint casos d'estudi per part de les escoles de negocis més respectades per part d'aquest mateix establishment. Veure per creure.