Deia aquesta setmana el propietari del Mallorca que «l'esquerra radical» ha tengut èxit en la campanya de «criminalització» duita a terme d'un temps ençà contra els constructors i promotors. I que, com a conseqüència, se n'anirà a invertir per devers el Carib. Pareix, emperò i desgraciadament, que no es referia a inversions futbolístiques i, per tant, no pareix que vagi a vendre la seva empresa mallorquina del ram, sinó que parlava de les de construcció i promoció immobiliària. Unes paraules molt gruixades, tractant-se del propietari d'una empresa futbolera que fa els seus espectacles a una seu pública. Com a mínim, indecoroses. Val a dir que el constructor digué a Mateu Cañellas, el conseller d'Esports i Joventut del Govern -segons va dir el conseller dijous passat a IB3-Ràdio-, que no havia dit el que s'havia publicat com a paraules seves. Ves a saber. En qualsevol cas, temps ha faltat a d'altres il·lustres companys de professió -no de propietaris d'empreses esportives, que també, sinó constructors i promotors- per lloar les paraules dites pel gran constructor. I s'han apuntat a la idea: més val -diuen- anar-se'n a encimentar onsevulla que seguir fent-ho aquí, o, en el seu defecte, tancar les barraques, han arribat a dir. Sí, sí, segur que tancaran.
Sobta que aquestes paraules no hagin merescut -més enllà d'un terç de l'article de Miquel Àngel Llauger divendres passat en aquest diari- una resposta a l'alçada per part dels patits polítics i els governs de les institucions insultades. I més sorprèn encara que les veus dels grans patriotes no s'hagin aixecat, encara. Ves a saber si els nostres polítics se deuen creure que gaudir de la invitació a la llotja de la seu pública de l'empresa privada futbolera bé val empassar-se qualsevol insult. O, qui sap, si hi ha amistats que prevalen sobre qualsevol cosa. O si els patriotes ho són de les pàtries pecuniàries ben enteses, sobretot.
S'equivoca el pacte de centreesquerra governant en no contestar els insults. Perquè no són només això. El que hi ha a sota és la preparació del començament d'una història de setge polític ja coneguda. Va passar amb els hotelers durant el Pacte de Progrés. I s'està muntant de bell nou contra el Govern Antich -sobretot, però no només-, protagonitzada per alguns dels principals constructors i promotors de les Illes. Per suposat que no se n'aniran ni tancaran. Clar que no. El que estan fent és iniciar una ofensiva política -això sí: estranya en algun cas, ateses les amistats personals; però ja se sap que el negoci és el negoci- calcada a la dels hotelers de temps passat. Aprofiten una conjuntura que inclina a pensar en disminució del negoci i per tant de baixada de l'ocupació en el sector de la construcció per obrir el paraigües demagògic abans que plogui. Com que saben que hi ha altes probabilitats que caigui la mà d'obra en el sector, assenyalen preventivament els responsables. I quan passi i en efecte caigui l'ocupació a la construcció ja tenen el «nosaltres ja ho vàrem dir». Clar que també podria ser, en algun cas, una mera cortina de fum. No oblidem -una vegada més- que el negoci és el negoci, i per ventura es tracta d'una tàctica negociadora ara que s'haurà d'aprovar la llei d'Habitatge i, en conseqüència, s'hauran de construir una bona partida de pisos.
Però tant encara que hi hagués aquestes intencions, el que llueix és que políticament estan posant les bases de la culpabilització de l'actual Govern davant d'una potencial caiguda del negoci en el sector constructiu i immobiliari. El qual ocupa -en construcció-- unes 55.000 persones a Balears. Que si caiguessin molt, farien mal de bon de veres al Govern Antich. El qual, per moltes ganes de contemporitzar i de llevar ferro que tengui, convendria que no en deixàs passar ni una, a segons qui, perquè si allò que estan intentat fer quallar -govern Antich: poca construcció, tot aturat, pèrdua de feina, crisi...- quallàs de veres, tendria, com entre 1999 i 2003, un problema polític molt seriós amb allò de la qual cosa no n'és responsable.
