La recepta Manera és bona a curt termini. Una bona injecció d'obra pública pot frenar l'atur, mantenir la salut de moltes empreses i incentivar el consum. Així mateix, es pot generar l'optimisme suficient perquè els promotors puguin vendre part de l'immobilitzat de pisos que d'una altra manera no sabrien com col·locar als preus actuals. Però, i després? Mentre l'única alternativa forta al turisme sigui el formigó, el país viurà sota l'amenaça de la crisi. La població s'ha incrementat amb més d'un 20% de persones en un parell de lustres i ja no es pot consumir gaire més territori. No hi ha cap altre remei que impulsar noves línies de producció partint de la creativitat i de l'increment de la formació de la força de treball. Es tracta d'un camí lent però imprescindible. A més, s'han de cercar inversors de fora sempre que aportin innovació, capacitat de producció respectuosa amb el medi ambient i noves tecnologies. No es pot badar. Els doblers públics han de tenir un límit. I no es pot perdre més temps si es vol guanyar el futur.