Un insult

La demagògia indigna, especialment, quan juga amb les esperances dels més desafavorits. Clar que, ben pensat, quasi sempre és així i els demagogs els utilitzen perquè saben de la seva imperiosa necessitat d'aferrar-se a l'esperança i que aquesta no requereix anàlisi profunda sinó empenta visceral. Però no indigna només perquè utilitzen els més desemparats, sinó perquè els importa un rave si els mobilitzats en surten pitjor encara. És el cas del PP de Palma amb els habitants de la urbanització Bellavista. Saben, perquè no són boianos i han governat 16 anys a Cort, que la llei no permet que l'ajuntament es faci càrrec de la construcció de les infraestructures d'una urbanització il·legal. Entre altres motius, perquè seria un greuge a la resta de ciutadans que han pagat de la seva butxaca les dotacions mínimes dels seus carrers. Ho han pagat amb contribucions especials o amb el sobrepreu que suposa comprar a una urbanització legal. L'avantatge d'aquesta urbanització sorgida de la cobdícia d'uns i dels pocs recursos dels altres és que, gràcies a la nova ordenació, pot ser legalitzada. I no és poc. Ara bé, per assolir aquesta qualificació és just que compleixi els requisits que han de complir totes les altres. Ho sap el PP, de sobra, i els promet regals amb els doblers dels que ja han hagut de pagar les seves infraestructures. I ho sap tan bé que del contrari no ho faria. Aquí rau la vergonyosa realitat de la demagògia: si creguessin que, gràcies a la seva mobilització, els de Bellavista sortirien gratis total, temerien el cost electoral de la resta de ciutadans agreujats. Només es tracta de trobar la carn de canó necessària per a mantenir el merder constant, res més. Que el renou no deixi fer feina als nous: no fos cosa que la ciutadania compari.