Aquesta setmana commemoram el quinzè aniversari de la mort de Josep Maria Llompart (Palma 1925-1993). Sí, ja hem passat quinze anys sense en Llompart!). Sembla que era ahir quan Encarna Vinyes m'obria la porta de ca seva al carrer Llorenç Riber (del qual també es compleix el 50è aniversari de la seva mort). Hi anava per saludar el mestre en el moment de la preparació d'una gran exposició sobre la seva vida i obra. Gràcies, Llompart, va ser el lema que es va fer servir en una mostra i uns actes d'homenatge que no pogué viure en la seva plenitud a causa de la seva mort sobtada.

Ara ja fa quinze anys que Llompart no hi és, però encara ens queden motius per continuar dient-li gràcies. Era un tot terreny, poeta, traductor, crític literari i promotor cultural. El llenguatge com a tema literari és omnipresent en les primeres poesies. Llompart basteix el seu món poètic de símbols a partir de l'experiència vital o cultural. La seva obra està marcada per la reflexió sobre la mort i una intensa elaboració del llenguatge a partir del poema en prosa, els personatges simbòlics, el mite de la infantesa, la nostàlgia, l'enyorament, la mort, la nit...

Llompart fou, a més, home de combat. Lluitador, promotor cultural, activista, reivindicador de la veritat, ferm i amable, contundent i dialogant...

Serveixi aquest petit article per recordar un gran homenot, que al seu poema Els morts ens deia: «Ja no et caben dins la casa ni dins l'ànima. ¿Recordes aquell temps que en tenies un només, i el contemplaves una estona cada dia mentre el sol espetegava en el balcó, i tenies cura d'ell, i el desaves cada vespre dins la capsa, i la capsa al calaix i l'avemaria de la nit? Ara, però, ja no et caben dins la casa ni dins l'ànima».