Un dels trets que criden més l'atenció d'un observador aliè a la notra terra pel que fa al nacionalisme català, és que el seu fonament primordial és la identitat cultural. Contràriament a altres nacionalismes, que posen l'èmfasi en aspectes ètnics o religiosos, el nostre sentiment nacional es fonamenta en la llengua i cultura pròpies.
Aquest fet ens permet integrar amb molta facilitat els nouvinguts, ja que tot d'una que adopten la llengua del país i assumeixen les nostres manifestacions culturals més rellevants són considerats com a catalans o, en el nostre cas, com a mallorquins. En aquest sentit, com que tothom és capaç d'aprendre el català, tothom pot triar lliurement ser mallorquí. Basta que en tengui la voluntat.
Però aquesta no és l'única conseqüència de la nostra concepció de la identitat nacional. Hi ha estudis que demostren que les societats amb un sentiment patriòtic més arrelat, són capaces de sortir-se'n millor davant els reptes que se'ls plantegen. El motiu és que els ciutadans que pensen en clau nacional i no només en clau individual són més propensos a col·laborar per assolir objectius comuns, en lloc de competir per quedar més ben situats dins la jerarquia social. I, com és lògic, quan són molts que empenyen cap a allà mateix, en lloc d'empenyer-se entre ells, l'èxit és molt més factible.
Els nacionalistes són gent activa capaç de sacrificar quotes de benestar personal o temps de lleure pel bé del seu país. I com que ja hem dit que les manifestacins supremes de la nostra identitat nacional són la llengua i la cultura, no és estrany que hagim aconseguit èxits molt importants en aquest camp. Som, per exemple, els inventors del dia del llibre. Haver aconseguit ser els convidats d'honor a les dues fires editorials més importants del món, tampoc no és poca cosa per una nació sense estat. Però el més trascendent és el dia a dia.
Un exemple d'aquest dia a dia és la proliferació de revistes en català. Enguany l'associació que n'agrupa més moltes, l'APPEC (Associció de Publicacions Periòdiques en Català) celebra el seu vint-i-cinquè aniversari.
I ho fa amb més de cent quaranta publicacions associades, un grapat de les quals són editades a les Illes Balears, com Lluc, Esquitx, Llegir o El Mirall. És una fita important. Una fita que mai no s'hauria pogut assolir sense el plus de feina i d'inversió de moltes persones que, més enllà del que sol suposar professionalment engrescar-se
en un projecte editorial o simplement col·laborar-hi,
han dedicat temps i esforços a bastir una oferta editorial variada, de qualitat i en la llengua del país. Una oferta que mai s'hauria pogut posar a l'abast dels lectors si només s'hagués actuat des d'una òptica estrictament empresarial. Sense el coratge i les ganes de fer feina pel país que atorga el sentiment nacional, avui de tot això no n'existiria ni el fum.
