Rutes velles per a pecats nous

Subsidiàriament hem sabut que aquesta ruta, perversa ara, no fa anys que roman oblidada en via morta, sinó que també, així ho han escolat els informatius que he sentit, és emprada pels traficants de drogues, per les planejadores. Però la droga és tova, és un pecat amb el qual ja ens hi hem acostumat a viure. Mata per dintre, com el foc colgat rosega un tronc a la foganya durant la nit, però en silenci. Però no crea alarmisme social, millor dit, no crea catastrofisme social. Passa a ser un vici tolerat, un contra que resta, que minva, tants de pros que ens comporta aquesta societat benestant i benpensant on estam instal·lats. Com el càncer... bé, mentre no ens toqui a nosaltres. No és pressentit com un problema col·lectiu, la droga, com una xacra en to major. Ningú no n'havia parlat de les planejadores. Ara se'ls ha escapat, a les autoritats, com qui no vol la cosa. Les planejadores no han generat alarma social, ergo no han requerit que els vigies mecànics tornir a escampar-se per la nostra costa. Ens ho havien amagat, que també ens hi entrava la droga? Com tantes d'altres coses que s'amaguen... que es residualitzen... O potser contribueix a l'economia? Com antany ho feia el contrabàndol.

No crec, no ho conec en profunditat, que el contrabàndol tengués aquest estigma pervers que se li ha volgut donar a les pateres. És clar, a dintre de les barques no hi viatjaven persones que podrien distorsionar el nostre devenir quotidià. Sinó que hi duien la mercaderia prohibida, la subversió de l'ordre establert, el pa i la sal per a molts que, així, s'estalviaven d'agafar un pastera o un billet de tercera i partir a l'aventura a cercar on omplir-se el gavatx d'alguna cosa més que de terrossos i garroves. Fins i tot era tolerat socialment, crec. En Cosme Aguiló contava una anècdota tan il·lustrativa com divertida. Deia que a Santanyí havien fet unes oposicions per a auxiliar administratiu i havien demanat a una de les opositores quina era la riquesa de Santanyí, ella, tota segura, va dir que l'agricultura i el contrabàndol.M'hauria agradat, però, que l'evocació d'aquestes rutes, no hagués servit només per a coses pernicioses, sinó que algú, hagués tret a rotlo, que també per aquests camins arribaren els llibres d'Anselm Turmeda escrits quan ell ja havia fet l'apostotasia a Tunis. També hi arribà la bellesa, la cultura. O és que segons quin tipus de cultura té un aire de perversitat?