Des que sabem que la Unió Europea, mitjançant els organismes corresponents, té el banyarriquer en la llista d'animalons a protegir, la fe en els savis de la biodiversitat s'ha vist molt afeblida. La quantitat d'arbres fruiters que el banyarriquer ha abolit just en el meu redol justifica la seva absoluta desaparició. Se l'ha de combatre per tots els mitjans a disposició de la Humanitat. Com les paparres, per exemple. Una paparra pot destruir una vida humana, i no he aconseguit saber quina funció benèfica exerceix en l'entrellat de la vida en el planeta. (Per cert, on hi ha paparres, per si no ho sabeu, el millor de tot és establir-hi una família de quiques, que són els animals que els fan més front.) La notícia d'avui és que uns científics de la universitat James Cook de Queensland, Austràlia, han descobert a la península del Cap de York, a l'extrem oriental d'aquesta illa/continent, una flor carnívora que es nodreix, bàsicament, del que l'agència Efe en diu «petites rates». Ratolins? Rates que aquí són normals i en aquella zona són petites per comparació amb d'altres? Ara per ara, ens permetrem creure que, senzillament, hi ha unes plantes que mengen rates. Ja arribaran després els matisos i ens devoraran la il·lusió. L'univers viscós i mòrbid de les flors carnívores és una font de metàfores sobre la vida humana i, més en concret, sobre les relacions mascle/femella. Sobre el plaer i la mort. Per entendre'ns, podríem ampliar el territori de la imatge a les terrorífiques particularitats de la relació de la mantis religiosa amb el mascle fecundador. No és menester entrar en més detalls, però sí que hem vist com declinava la vida de molts d'homes metafòricament engolits per flors carnívores. Els tangos són un recer molt freqüentat per aquests personatges. Però, alerta, la desgràcia, tant com l'exaltació, va en les dues direccions. Els fados tendeixen més a relatar les mossegades de l'amor en el cor de les dones. La copla "quina meravella que és La bien pagá" sol repartir l'infortuni de manera més arbitrària i, al capdavall, més equitativa. En qualsevol cas, la capacitat metafòrica de la flor carnívora ha pres una dimensió inesperada amb el descobriment d'aquests científics australians (si és que hi ha algun fons de veracitat en aquesta notícia). Al desenvolupament de les possibilitats metaforitzants de la nova flor carnívora, servidor no hi vull aportar idees ni suggeriments, perquè sempre hi hauria algun betzolot que s'ho podria prendre com un afer personal. Així i tot, s'hauria de poder aclimatar la planta a les condicions del vaixell i a les del moll, perquè si una cosa explica l'èxit de la rata en el planeta és la seva perfecta adaptabilitat a tots els escenaris de la vida i la mort.