Molta comèdia

Centrar una part del debat en esbrinar qui és més «consellerista» i reivindica més competències pels diferents consells, en general, i pel de Mallorca, en particular, és un altre dels trists ping-pong sense substancial bolla que ens han avesat a veure jugar els partits polítics d'aquesta contrada. Reivindicar competències sembla ser consubstancialment bo, tant o més que demanar doblers, i no ho entenc. Vull dir que no entenc aquesta dèria per dir que volen més competències sense tenir en compte quin model d'administració hem de tenir amb independència de les brusques dels que no governen, que criden amb la boca més grossa, o dels que tenen responsabilitats de govern, que ho fan de manera més retòrica. Falta un pèl de sentit d'Estat "per part de tots" i asseure's a tancar aquesta comèdia d'una vegada. No pot ser que els que sempre demanaren descentralitzar cap als consells, ara facin el despistat, mentre aquells que els buidaren de contingut tant com pogueren, ara se'n declarin «conselleristes» vocacionals . Aquesta comèdia cansa, a la vegada que desprestigia la classe política i els boianos que encara la seguim. Diguem-ho fort i sense embuts: la descentralització acosta l'administració a la ciutadania, i això és positiu, però també suposa pèrdua de les forces que genera la unió, que ja no ho és tant, i acosta els corruptors als corruptibles, que no ho és gens. És per això que, sense partidismes absurds i xovinismes més absurds encara, cal definir entre tots i d'una vegada quin nivell administratiu ha de tenir cada competència per ser més eficaços, més justs i, fins i tot, més humans. La resta, puta comèdia.