Sé que algun votant del PP es va sentir avergo-nyit i escandalitzat per les paraules de l'expresident i professor associat de la universitat de Georgetown a l'Institut FAES de Catalunya (encara que no per això deixarà de votar el seu partit): que si es priva de llibertat els castellanoparlants, que si se'ls coacciona, que si la «lengua común» està en perill i que s'ha d'organitzar una croada en defensa del castellà a Catalunya i al País Basc... Aquesta persona jubilada se'n feia creus, es pensava que es trobava en un altre lloc, en un altre país, que l'havien segrestat, que no sabia d'on era, perquè ell que no aspirava a cap càrrec, ni tenia cap casta de guanys, i, per tant, no era un xotet de cordeta, creia veritablement que parlaven d'un altre lloc, era impossible que parlassin d'allà on ell vivia, de Barcelona. Així que va pensar que faria un senzill experiment, el primer dia de cada dia que vengués es posaria les cames al coll i partiria cap a cercar ventura per comprovar si allò era el país de la FAES o si era el mateix lloc de sempre que ell massa coneixia. Així que de bon matí va partir cap a la farmàcia i va demanar les seves tres o quatre medecines que prenia, però que estiguessin etiquetades en català (ja que suposava que hi estarien totes, segons l'amic d'en Sirera), però no n'hi varen trobar cap. Va pensar que allò devia ser una excepció i va partir cap a una botiga a comprar una camisa de rebaixes, i quan va demanar informació li varen dir que allò era Espanya i que parlàs espanyol, va demanar per l'encarregada i va passar el mateix, i ell només va gosar dir que don José María Aznar deia que allà només es parlava en català. Quan va sortir va passar per davant una escola, i va veure que els alumnes tenien hora d'esbarjo; com que coneixia el professor que els guardava li va explicar que volia comprovar allò que deia la «Fundación» i el professor el va deixar entrar i varen escoltar pels corredors que els alumnes parlaven quasi tots en castellà, després varen anar cap al pati, i va passar el mateix i ell li va demanar si no els tenien coaccionats a parlar català. El professor va somriure i li va explicar que això és el que trobaria per moltes escoles de la capital. Ja era hora d'anar a dinar i va entrar al primer restaurant que va trobar, va demanar els plats que volia menjar i el cambrer de manera molt educada li va demanar que li parlàs en castellà, perquè no l'entenia. Un segon cambrer que li va dur el beure tampoc no el va entendre. Aquell home no se'n va voler anar sense dir a l'amo del restaurant que es pensava que tots els cambrers només parlaven el català, i li varen dir que no, que era just a l'inrevés. Quan va sortir va veure gent que esperava l'autobús i va escoltar i la majoria tornaven a parlar el castellà, no s'ho podia creure, i aquell home del bigoti què punyetes deia. Va passar per davant un multicinema, on es feien simultàniament 10 pel·lícules en 10 sales diferents i va pensar que no en devien fer cap en castellà, ho va comprovar, i totes eren en aquesta llengua; va demanar a la persona de la finestreta a veure si allò era habitual o era una excepció; en dir-li que era un fet habitual, li va contar la feta del discurs del professor i li varen dir que això era el que hi havia. Ja no sabia on havia d'anar a comprovar allò tan alarmant que havia dit aquell home de la cabellera frondosa, va passar per davant una llibreria i hi va entrar i va demanar a l'amo si tots els llibres que tenien eren en català, i aquest li va explicar que el 80% eren en castellà. Aquell home no se'n podia avenir i se'n va anar cap a casa seva a demanar a la seva dona, que l'havia acompanyat a l'acte d'aquell home que parlava català en la intimitat, si aquell dia devia haver begut o si havia perdut unes quantes de les seves facultats, per no dir grampons, fent el llarg camí de l'Atlàntic.