Unitat per les Illes

Aquest és un país que, en molts de sentits, està ple de complexes. Alguns han relacionat aquest estat acomplexat amb l'autoodi. Moltes són les explicacions possibles. Ara bé, el que és evident, és que hem d'intentar superar aquesta situació depressiva i d'autocàstig. Durant anys, foren molts els que reivindicaren que existís un diari en la llengua pròpia del país. Després, la posada en marxa del Diari de Balears, va demostrar que una part dels que defensaven això, per motius diversos, per complexos diversos, no feren costat a la iniciativa. Tots en coneixem d'exemples d'això. S'ompliren la boca demanant una cosa i quan la cosa fou una realitat qualsevol excusa o qualsevol beneitura va ser prou per caure en la incoherència més descriptible. Bé, un poc d'això mateix passa en relació a la proposta política de fer una coalició nacionalista per a les pròximes eleccions estatals. Durant anys, foren molts els que reivindicaren que s'unissin els nacionalistes per aconseguir tenir un diputat a Madrid, molts foren els que argumentaren que necessitàvem una veu pròpia d'obediència estrictament balear. Ara, que això és una realitat, resulta que alguns, uns pocs, d'aquests comencen a cercar raons o motius per no fer front comú. Ara que això és una realitat, resulta que alguns, uns pocs, fan seu el discurs del bipartidisme i del vot útil. Això em recorda totes les vegades que hem sentit dir que a les Balears seria molt bo que existís una Convergència i Unió (CIU). Aquests mateixos que això diuen, després no voten les opcions similars a CIU. Per què tot això? Perquè ens manca creure més en nosaltres mateixos i en la nostra capacitat de generar opcions polítiques amb credibilitat i potència. Perquè internament dins el nacionalisme ha mancat generositat, ha mancat voluntat de sumar i posar el país i les seves necessitats per damunt de personalismes o sigles partidistes. Perquè tenim massa complexes a l'hora d'anar per endavant de manera conjunta i amb determinació, deixant de badan filies i fòbies i elements colaterals. La coalició, Unitat per les Illes, no va contra ningú. No va ni contra Esquerra Unida, que té el seu projecte polític legítim, diferent a la coalició, però absolutament respectable i perfectament explicitat per en Miquel Rosselló en aquestes mateixes pàgines. Ni va contra el PSOE que és probablement qui té més possibilitats de perdre un diputat si la coalició nacionalista funciona i marca. Analitzar la coalició sense tenir en compte el que aporta a la nostra vida política i només tenint en compte a qui pot afectar és insistir en el model de debat que interessa a PP-PSOE; un model de debat que és precisament allò contrari al que significa Unitat per les Illes. La coalició s'ha conformat des de la més ferma convicció que hem d'assolir l'objectiu de posar les Illes Balears a l'agenda de la política espanyola. La coalició s'ha conformat des de la més ferma convicció que necessitam una força que respongui únicament als interessos balears a l'hora d'afrontar la negociació "imminent en el temps" del nou model de finançament de les comunitats autònomes. La coalició s'ha conformat des de la més ferma convicció que hem de tenir uns diputats que tinguin com a prioritat l'ampliació del nostre sostre d'autogovern i la defensa de la nostra identitat. La coalició s'ha conformat conscient que la política (social, cultural, d'infraestructures, de serveis ...) se fa amb doblers, es fa amb pressupost i, en conseqüència, que mentre no resolguem aquesta qüestió totes les polítiques sectorials no tindran la dimensió i l'abast que haurien de tenir. Hi ha altres projectes polítics amb altres prioritats ben respectables, a cadascú el que és seu. Ara bé, aquells ciutadans que coincideixin amb aquestes prioritats allò normal i lògic és que donin suport a Unitat per les Illes. Perquè Unitat de les Illes és i ha de ser sobretot això, una idea. Una idea d'autoafirmació i d'autodefensa del mateix país, és una aposta per trencar la bipolaritat des d'un altre eix, de l'eix centralisme-nacionalisme, és una aposta que demana el suport a qui s'identifiqui amb aquesta idea sense subterfugis ni lectures interessades sobre a qui afavoreix o a qui perjudica. Perquè si hi ha sort, qui sortirà favorit seran les Illes Balears.