A una institució on els ritus i la litúrgia són importants, les
maneres són importants. Qualsevol petit canvi, significa alguna
cosa. I si un avenç, com no donar l'esquena a la gent el capellà en
dir missa, amb totes les excuses decoratives que es vulguin,
ocasionalment es torna enrere, això significa una involució.
D'aquesta manera ha interpretat gairebé la majoria de la opinió
pública el nou gest del papa, quan féu la missa a la capella
Sixtina el proppassat diumenge.
No és la primera vegada que aquest home actua d'una forma
reaccionària, o sigui, de donar suport a idees regressives que
tendeixen a fomentar el tradicionalisme. Una de les més sonades fou
el passat 2006, en la seva visita a Alemanya, el seu país natal.
Allà, Benet XVI, potser va recuperar Joseph Ratzinger, aquell al
qual, pocs dies abans d'elegir-lo papa, segons informava El País,
d'altres cardenals l'anomenaven com a «El Cardenal de Ferro», per
ser prefecte del Tribunal de la Congregació per a la Doctrina de la
Fe, o sigui, la moderna Inquisició. Se l'acusava d'intentar
destruir sistemàticament la teologia de l'alliberament (El País
5-4-2005). I tots sabem allò que va significar la Inquisició pel
nostre país, i, sobretot, quants d'invents i grans coses va
introduir per modernitzar Espanya. En aquesta visita "com deia",
Benet XVI va mostrar la seva preocupació per la sordor d'Occident,
ja que aquest, amb la seva racionalitat, va perdent la fe. Hem de
recordar que un tipus de manteniment d'aquesta fe va significar
cremar a la foguera Giordano Bruno, per posar un exemple conegut,
per no renunciar a les seves teories; o a principis del segle XX,
1907, per no anar tant lluny, i esmentar un altre cas sonat,
excombregar el capellà Alfred Loisy, (de la manera més severa, amb
la categoria de vitandus, que vol dir prohibir els altres catòlics
de, ni tan sols, poder dirigir-li la paraula, o sigui, excloure'l
pitjor que un ca) per defensar que Crist no va pensar mai a
establir cap sagrament i a fundar cap església? No es tracta de fer
cap apologia ni de Loisy, ni de Bruno. Déu els tingui en la seva
millor glòria. Es tracta de recordar fins on s'ha arribat amb
algunes maneres ultra de defensar la fe. Algú podrà pensar que això
és aigua passada i que són temps que, afortunadament, mai més no
tornaran. Esperem-ho. Però, no es pensin, i no som tan lluny en el
temps, al mateix papa Joan XXIII, Angelo Rocalli, l'havien
denunciat per recomanar als estudiants la lectura de la Història
dels inicis de l'Església cristiana, de Lluís Duchesne. Per això,
potser sí que és important recordar que és precisament aquesta
racionalitat/ciència, que alguns reaccionaris consideren tan
nefasta, la que ha permès avançar tecnològicament a la nostra
societat. I aquesta tecnologia ha conduït, per exemple, que la gent
no es mori per un simple grip, com a principis del XX; a curar
moltes malalties; a descobrir l'electricitat, que mou màquines i
transforma la nit en dia; a descobrir la màquina de vapor, que ens
permet desplaçar sense bèsties de càrrega, com abans; a comptar amb
calefacció; etc., etc., etc. I aconseguir introduir aquesta
tecnologia, útil, ha costat els seus esforços, també, a Mallorca.
Potser no recorden que, en un temps no molt llunyà, mentre d'altres
països ja vacunaven la seva població sense problemes, a finals dels
set-cents i a principis dels vuit-cents, quan els metges intentaven
introduir les vacunes a Mallorca, n'hi havia que opinaven que això
era una cosa demoníaca, i predicava a la gent que haurien de
preferir morir abans que pecar d'aquesta manera tan greu (veure,
per exemple, el Setmanari de la Societat Econòmica d'Amics del
País, 1798:19 de 3 de febrer). De la Defensa de la Fe, amb segons
quines maneres prou aferrissades, a la intolerància no hi ha ni un
pam; i d'aquí a tornar a introduir l'Índex inquisitorial, si fa no
fa. Fins el 1966, no es va anunciar que no es publicaria cap nova
edició més de l'Índex de llibres prohibits i, com a conseqüència,
es retirava la pena d'excomunió als seus lectors. Són gairebé
quaranta anys. Per això, no ens podem mirar amb indiferència la
recuperació de formes tradicionals, ja que, per dir-ho de manera
simple, signifiquen una involució. Això sí, de moment encara no és
en tota regla.
Valentí Valenciano, professor
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.