Mai no s'hagués imaginat Joan Desí, pintor mallorquí, que a
principis del segle XVI va rebre l'encàrrec del gremi de gerrers de
Ciutat de Mallorques de pintar el retaule de la Santíssima
Trinitat, on el beat Ramon tenia un protagonisme essencial, el que
significaria la seva obra segles després.
Mai de mais passà pel cap de Desí que sis segles després una
petita, però important, part de la seva obra es convertiria lluny
de Mallorca en una mena d'emblema d'una commemoració esponerosa en
la qual la figura de Ramon lo foll gaudiria d'un interès tal que, a
hores d'ara, ni tan sols gaudeix a la seva terra nadiva.
El lector impacient no va de coverbos i els introits dels meus
escrits es consideren com a llargs preàmbuls, excessius preàmbuls
que de vegades, massa vegades, no fan més que allunyar la solució
del tema proposat. No debades tal cosa és un retret que aquells que
tenen la paciència de llegir-me m'han fet manta d'ocasions. Emperò
un ja no està en edat de canviar. És més, un ja no sabria
canviar.
Anem, idò, per feina, tot recordant que a la predel·la de
l'esmentat retaule hi ha una part que representa Llull, el mestre
Llull, en diàleg amb els savis musulmans que a Bugia estant
mantingueren una llarga controvèrsia sobre el món, la pau, la
germanor i la necessitat de l'entesa entre els pobles. L'antiga
Bugia, denominada ara Béjaia segons la parla habitual de la seva
gent, és part integrant de la república algeriana. Es tracta d'una
vila polenta i lluminosa, rica i oberta al món, endemés encara
manté uns lligams històrics amb la nostra terra mallorquina que
vénen de molt enrere. Uns de plaents, d'altres no tan bons.
Què representa l'escena pintada per Joan Desí? La controvèrsia
que mantingué Ramon amb els ulemes de Béjaia, experts en filosofia
alcorànica i mantenidors de soca-rel de la fe islàmica que, en un
llunyà 1307, escoltaren, discutiren, viviren en companyia del
mestre, paisà nostre, acceptant algunes de les seves propostes,
rebutjant-ne d'altres que no cabien dins els seus esquemes
teològics. Això sí, practicant sempre una discussió amical que no
acabà en pedregada com creim o ens han fet creure pels nostres
pagos.
L'admiració que, si pogués, tendria Joan Desí, neix del fet que
sis segles després d'aquell encontre la comunitat islàmica de
Béjaia ha volgut commemorar aquell esdeveniment cabdal, del qual
encara resta un ressò important, en una reunió internacional que
sota el títol de 700e aniversaire des 'disputes' Raymond Llull "
Ulèmas de Béjaia (1307-2007) tingué lloc setmanes enrere a la
Béjaia " Bugia actual. Universitat de Béjaia, Institut Europeu de
la Mediterrània, Consell Islàmic d'Algèria, Institut d'Estudis
Baleàrics foren els artífexs de l'aplec d'un important nombre
d'estudiosos engrescats en el tema lul·lià i la relació cultural i
econòmica entre la nostra terra i les contrades algerianes.
Ramon Llull recordat i lloat a les terres de més enllà de la
mar! A les terres on patí un suposat apedregament on roman el
record d'una controvèrsia que a la nostra terra resta enfosquida,
oblidada, per no dir menyspreuat!
La reunió tingué lloc els dies 11 i 12 de novembre passat i la
participació intel·lectual fou nombrosa i ben interessant, amb
musulmans i cristians, malgrat que alguns de nosaltres estiguem
qualificats com fent olor de sofre. El sofre i la seva olor
mefítica del barrufet de la meva jovenea, entràrem en diàleg on la
paraula de Llull, estimada i recordada, com pròpia d'un home
honest, paladí de la germanor entre els pobles, tingué una especial
incidència dins el diàleg intercultural d'avui.
I no tan sols fou l'aspecte cultural i cívic el que prevalgué a
la reunió internacional en terres algerianes. Dins el tarannà
popular, encara ara, un indret costaner rep el nom de cova de Ramon
Llull i, segons la tradició, dins ella es refugià Llull durant les
diades de la seva disputa amb els doctors de la llei alcorànica que
el reberen a Bugia.
La cova de Ramon Llull, on per gentilesa de l'autoritat
portuària d'aquella terra ens aproparen, en una plaent excursió
nàutica al llarg d'un recorregut per la badia de la ciutat. Paratge
aspre, malgrat la seva bellesa, penya-segats immensos i roques
foradades a nivell de l'aigua, on petites barques a vela es poden
acostar, emperò els remolcadors de l'actiu port d'aquella terra tan
sols permeten una ullada des d'alta mar. Un es consola tot pensant
que Llull és recordat, lluny de casa nostra, quan nosaltres, a poc
a poc, ens oblidam de la seva figura, de la seva obra i del seu
pensament, en el qual l'amor fou part essencial.
Què hi farem! Ni tan sols la migrada concurrència el dia de la
festa del beat a Sant Francesc, pocs dies després del retorn
d'aquella terra acollidora, arribava a la sola de les sabates dels
assistents a la commemoració de Béjaia.
I com a detall complementari voldria comentar que en aquelles
terres arribà a les meves mans un llibre, en àrab, on es feia
referència a una publicació nostrada, el Bolletí de la Societat
Arqueològica Lul·liana, on el mot Lul·liana, quedava traduït com
qadïs Raymun Lulio. El més important és que la paraula qadïs en
àrab significa sant cristià. Què en diríeu, de la feta? Sant Ramon
Llull a la moreria! I devers la nostra terra simple beat i encara
entre interrogants...
Sense comentaris
Per a comentar és necessari estar registrat a Diari de Balears.
De moment no hi ha comentaris.