La gira de George Bush podria tenir un objectiu ben concret, però en cap cas no ha estat explicitat. Ja a les darreries del seu segon mandat, el president nord-americà ha reclamat una atenció mediàtica addicional per fer alguns gestos de bona voluntat i de resultats nuls: ha convidat Israel a abandonar les comunitats jueves en terres palestines i ha parlat a favor de la constitució d'un Estat palestí, del qual seria exclosa en aquests moments aquella part de la població que, segons els criteris del mateix Bush, estaria directament o indirectament vinculada a alguna forma de terrorisme. Com és natural, l'opinió de la pràctica totalitat dels palestins no ha canviat respecte de Bush: després de la proposta, continua sent per ells un criminal de guerra. Bush no té cap autoritat moral que l'acompanyi en aquesta posada en escena, que mostra un grau insuportable de cinisme si es considera que l'escenificació d'un compromís amb la pau a la zona assoleix una major verbositat quan ja no li queda temps per prendre's seriosament la pau al Pròxim Orient.

La mateixa manca d'autoritat moral entela qualsevol referència de Bush al terrorisme. Sobre aquest mal ha mentit de manera tan compulsiva que les seves afirmacions no poden ser preses en consideració, excepte com a portadores d'amenaces letals. La guerra contra l'Iraq es basava en dos grans pilars: l'existència d'armes de destrucció massiva i l'atribució a Saddam Hussein del patrocini internacional d'Al Qaeda. Entre les calamitoses conseqüències de la guerra feta sota aquestes falses premisses -de falsedat ja àmpliament confirmada-, l'increment del terrorisme internacional és un dels llegats més catastròfics que deixa Bush a la humanitat. Les acusacions a l'Iran, com a traca final de la gira, sens dubte tenen algunes bases en què sustentar-se, però d'aquí a pensar que l'Iran pugui causar tanta mort i tant de terror com ha sembrat Bush des de la Casa Blanca, hi va un tram que cap ment lúcida no pot salvar.