L'oferta sanitària pública balear té especificitats que la fan molt difícil de gestionar. Per una banda l'allau migratòria i per l'altra ser una comunitat turística de primera magnitud disparen la despesa sanitària. És lògic que el Govern vagi molt en compte perquè els números no li fugin de les mans. I també és comprensible que els professionals sanitaris estiguin molests en comparar la seva situació amb la d'altres comunitats autònomes. La solució només pot ser una: reclamar amb molta més insistència a Madrid un major finançament per a la sanitat pública. L'espoli fiscal de les darreres dècades ha estat clamorós. El Govern central s'ha aprofitat moltíssim dels grans guanys generats pel turisme. Si es fes un càlcul dels doblers que Madrid s'ha enduit els darrers trenta anys de les Balears i no ha tornat amb termes constants, la xifra posaria els pèls de punta.
No és estrany que en aquestes condicions hi hagi mancances molt importants a la sanitat pública. Cal reaccionar ara, quan el problema encara pot tenir solució, i no d'aquí a uns anys, quan la situació podria ser molt més greu. Per sobre de tot, un Govern de progrés ha de saber cuidar al màxim els seus professionals sanitaris, perquè són la base del benestar social.
