Tot fa pensar que a l'expresident del Govern José María Aznar no li fa gens de gràcia que el seu successor, Mariano Rajoy, guanyi les pròximes eleccions generals. Només així, es comprèn que identifiqui les polítiques lingüístiques «d'algunes» comunitats autònomes com una «coacció». La seva crida a «revisar» aquestes polítiques, feta, a més, a Barcelona, dins el marc de la fundació conservadora FAES, es pot considerar tota una provocació quan falta tan poc temps per als comicis. S'ha de pensar que el to emprat per Aznar, clarament dirigit a Catalunya i al País Basc, té evidents trets d'amenaça, ja que a aquestes comunitats, igual que a les Balears, és clarament reconegut el caràcter oficial de la llengua pròpia. No s'acaba d'entendre que Aznar hagi emprat aquest estil de dir les coses en període preelectoral, ja que suposa incrementar la imatge d'escorament a la dreta del PP. Les seves paraules han de ser males d'entendre per bona part dels seus coreligionaris, sobretot a les Balears, on el PP té una notable bossa de votants catalanoparlants. L'experiència democràtica indica que els partits tendeixen sovint a llançar missatges centristes a mesura que s'acosten les eleccions. Aquesta és la millor manera d'atreure tant el vots del indecisos com de la mateixa abstenció. Però amb Aznar, que quedà fora del poder ara fa quatre anys, quasevol sorpresa sembla possible. Les seves paraules només serveixen per crispar la situació, ja que la defensa de la llengua pròpia és una qüestió irrenunciable de totes les formacions nacionalistes i progressistes d'arreu de l'Estat.
A més, no és amb demagògies d'aquests tipus com es capta el vot dels castellanoparlants a les comunitats amb llengua pròpia.
