Es diu que els grecs van néixer a l'experiència literària abans de néixer a l'escriptura. Aquesta literatura excepcional abans de l'escriptura s'obre amb La Ilíada i L'Odissea. D'aquesta darrera obra, L'Odissea, el professor Carles Miralles, en un llibre intitulat Homer, ha escrit: «Mai els versos d'un poema, l'ofici d'un poeta, s'han adequat tant i tant a la natura del seu heroi com això s'esdevé en L'Odissea. I mai un heroi ha representat tant com Ulisses l'experiència humana: de Sòfocles a Riba, passant per Dante i Joyce; fins als nostres dies».
Mallorquins, eivissencs, formenterers, menorquins; lleidatants, empordanesos, barcelonins, pallaresos, tortosins, castellonencs, gent dels ports de Morella, del Maestrat,de la Franja, andorrans, valencians de la Safor, de la Costera, de la Marina..., tots des de la diferència, sabrem mantenir el llegat patrimonial que ens és comú? Més encara: aconseguirem de fer-lo créixer i enriquir-lo amb noves aportacions? Els grecs van saber romandre grecs enmig de moltes vicissituds, en espais i en temps ben diversos.
D'açò, que feia que atenesos, aqueus, eolis, beocis..., tots fossin els hel·lens, i que implica parlar la mateixa llengua, honorar els mateixos déus, pertànyer al mateix llinatge i tenir costums semblants; d'açò, és possible dir-ne identitat. La identitat sempre es juga en tensió constant entre el que és permanent i el que és històric. L'ésser humà -s'ha escrit- necessita, al mateix temps, permanències relatives i adaptacions continuades. D'aquí la importància de les narracions que en cada moment històric es fan per construir les identitats, les permanències i les adaptacions que permeten als individus, als grups i a les cultures «dur a terme l'establiment i la consolidació de la presència en el món que els és pròpia, amb la identitat que ells mateixos s'atribueixen en un procés narratiu» (Lluís Duc, Llums i ombres de la ciutat).
Fruit potser d'aquesta voluntat, que sap emmirallar-se en els clàssics, l'esforç d'un grapat de persones ha duit a produir un muntatge artístic que, segons i com hagin reeixit en el propòsit, podria resultar espectacular. Prest ho sabrem perquè és a punt d'estrenar-se al Teatre Principal de Maó una cantata basada en cadascun dels setze Cants de L'Odissea. La música és de Lluís Mangado, les adaptacions textuals han anat a càrrec del poeta Tòful Mus i la dramatització la signa l'actor i autor teatral Jordi Odri, el qual ha assumit igualment la direcció escènica. Hi actuen dos actors, cinc cantaires, set ballarines, la coral S'Estel i vuit músics, sota la direcció musical de Déborah Monserrat, que també n'ha fet els arranjaments musicals. L'harmonització i instrumentació és de Francesc Burrull i, a més, s'hi veuran imatges i animació de Macià Florit i Tòfol Pons, i una escenografia a càrrec d'Andreu Sànchez i el pintor Pacífic Camps. En conjunt, es veuen implicats en l'espectacle prop de setanta persones, d'arreu de l'illa, la qual cosa -si més no pel nombre de mobilitzats- ja suposa una fita molt important en els temps que corren, tocats de minimalismes i de volada curta.
Miquel Martí i Pol parlava de la contemporaneïtat com d'uns anys «en què els sorolls ofeguen les paraules i amb molts miralls mig estrafem la vida». Tal vegada sí que és així; però alerta: qui deia que no sabríem / podríem instal·lar-nos en el silenci creatiu? Durant mesos aquest equip menorquí de creadors ha estat treballant coordinadament, amb tenacitat i discreció, i superant amb imaginació i esforç les moltes limitacions amb què es troba avui l'impuls artístic, per tal d'oferir-nos els propers dies 17, 18 i 19 de gener el fruit il·lusionat de la seva feina generosa.
Pel que hem vist, la cantata Odysseus recrea el viatge del rei d'Ítaca després del final de la Guerra de Troia a través de la Mediterrània i ho fa a través de les diferents disciplines artístiques esmentades. No debades el propòsit que manifesten és ambiciós: «Ara que vivim en un món global i una Europa unida i sembla que les fronteres tendeixen a desdibuixar-se, és indubtable que, per als que hem nascut a la vorera del Mediterrani, hi ha un tret que ens identifica: el nostre mar. Al llarg dels segles, la mar ha propiciat el viatge, la recerca, la separació o el retrobament. Aquests són els motius que empenyen el nostre protagonista, Ulisses, heroi per excel·lència de l'epopeia mediterrània. És el seu viatge que recorre tota la nostra geografia, però alhora és també un viatge de recerca íntima, d'autoconeixença; dos camins que conflueixen a Ítaca, la fi d'ambdues trajectòries».
He tingut ocasió de llegir d'una revolada els textos del muntatge i a priori no manquen de l'embranzida èpica i els moments de lirisme exquisits que combinen amb una gran humanitat clàssica els textos homèrics. Tot fa pensar en un potent espectacle. Una aportació molt interessant als actes de la Diada Nacional del Poble de Menorca, que commemoram i, per què no?, també celebram cada 17 de gener.
Joan F. López Casasnovas, escriptor
