Un milió d'habitants i uns dotze milions de visitants, com a mínim... Com no hi ha d'haver contaminació? A més, l'alt nivell de vida genera hàbits consumistes desfermats, des de cotxes a productes de supermercat, tots envasats. A més, s'ha establert l'insà costum que l'envàs és més vistós, voluminós i cridaner que el contingut. La conseqüència és pol·lució atmosfèrica i contaminació. Només Son Reus gestiona més de mig milió de tones de fems cada any, un autèntic homenatge a la cultura del comprar i tirar.

I el pitjor de tot és que serà molt difícil frenar aquesta dinàmica. Els ciutadans associen el seu grau de felicitat a la capacitat de consum que tenen. I els turistes, quan vénen de vacances, aprofiten per viure a l'ampla durant el seu període de descans. L'única solució és potenciar encara més el sistema d'eliminació i reciclatge de fems, conscienciar sobre la necessitat d'emprar transport públic i apel·lar a una vida que no vagi sempre associada a l'electricitat en marxa. Però, tot i així, la batalla serà difícil de guanyar. El sistema es basa en aquesta bogeria del consum, que ja és una autèntica neurosi col·lectiva.